PAISATGE, PATRIMONI (OBLIDAT) I POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Joan Nogué

Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya

i Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona

El paisatge actual és la suma de capes i capes d’història que ens remeten a un passat més o menys llunyà, i molt especialment a Europa. En un continent tan humanitzat com l’europeu, el valor patrimonial del paisatge és excepcional i cal tenir-lo sempre present en l’àmbit de les polítiques públiques, i sobretot en les de caràcter territorial i cultural, independentment de si tal o qual paisatge (en bloc o per fragments) està catalogat com a bé d’interès cultural, en la categoria i a l’escala que sigui. En efecte, el territori, expressat a través d'un paisatge, conté valors patrimonials de gran interès que s'han de conèixer i saber gestionar. Una estructura parcel·lària mil·lenària, unes feixes centenàries, una xarxa de camins determinada, molt probablement no seran declarats béns culturals d’interès local ni béns culturals d’interès nacional per part de l'administració, però no per això deixen de tenir interès. Sovint —massa sovint— cauran en el sac del ‘patrimoni oblidat’, només evocat per la memòria literària, parafrasejant el títol de l’exposició itinerant impulsada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner. Potser no seran protegits ni inventariats seguint els paràmetres habituals de la catalogació patrimonial, però sí s'han de poder encabir en la gestió quotidiana i dinàmica del territori, i també en la urbanística. El paisatge ha de ser entès com a un patrimoni cultural i les polítiques públiques (i no només les pròpiament patrimonials) haurien d'actuar en conseqüència. Si alguna cosa poden aportar els estudis de paisatge al món del patrimoni és precisament aquesta visió global, holística, integradora del paisatge; una visió que permet entendre tal o qual monument no com un element aïllat, sinó com a una peça més d’un conjunt, és a dir, d’un paisatge que li dóna sentit i raó de ser. Aquesta és la filosofia que inspira el treball de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i n’exposaré dos exemples concrets.

 

El projecte PAHISCAT

El projecte PAHISCAT (Paisatges Històrics de Catalunya)1 és un projecte de geografia històrica aplicat a l’evolució històrica del paisatge de Catalunya. Això sí, amb una particularitat, i és que, tornant al títol d’aquest text, la voluntat última no és tant el coneixement pel coneixement (que també), com l’aplicabilitat d’aquest coneixement a l’àmbit de les polítiques públiques, i molt especialment de les territorials.

L’origen dels estudis de caracterització històrica del paisatge amb la voluntat de què s’apliquin a la seva ordenació i gestió va començar a Gran Bretanya ja fa uns quants decennis (la qual cosa té molt a veure, evidentment, amb la llunyana tradició de geografia històrica d’aquest país). El programa governamental que desenvolupa aquest tipus d’estudis, el conegut Historic Landscape Characterisation (HLC)2, promogut per l’agència English Heritage, preveu elaborar mapes que reflecteixin les característiques del paisatge històric d’un territori; identificar els buits i les absències de les investigacions històriques i arqueològiques existents; afavorir la participació de la gent que viu al territori, i proveir d’informació als organismes responsables de la seva gestió i planificació. Un percentatge molt alt dels comtats anglesos ja disposa dels seus respectius estudis de caracterització històrica del paisatge, elaborats d’acord amb uns criteris bàsics semblants.

A Escòcia, el procés de caracterització històrica del paisatge o Historic Land Use Assessment (HLA)3 és impulsat per diversos organismes oficials i es basa, sobretot, en l’elaboració de mapes d’evolució històrica dels usos del sòl. Actualment ja s’ha cartografiat més del 65% del territori escocès. Per la seva banda, el 1998, al País de Gal·les es van començar a elaborar estudis del caràcter del paisatge històric de 58 zones establertes a l’anomenat Registre de Paisatges d’Interès Històric de Gal·les, impulsat pel Countryside Council for Wales.

Experiències similars a les exposades també es porten a terme en altres països europeus, com França, Itàlia o Holanda, potser no d’una manera tan sistematitzada i metodològicament pautada, però sí amb resultats de gran interès. El cas holandès és especialment interessant. Sota l’epígraf «Biografia del paisatge», els holandesos estan endegant un ambiciós programa d’evolució dels paisatges dels Països Baixos especialment orientat a la planificació del territori, a les escales nacional, regional i local.

El que preteníem amb el projecte PAHISCAT, consultable en la seva totalitat al web www.catpaisatge.net i elaborat en col·laboració amb el Departament d'Història de la Universitat de Lleida, era que Catalunya iniciés un sender similar. Es tractava, per tant, d’un projecte pilot sobre l'evolució històrica del paisatge que pretenia entendre i difondre les traces del passat visibles en quatre paisatges de Catalunya, així com donar pautes pel planejament territorial, patrimonial i sectorial. Es tractava d’identificar, documentar, entendre, cartografiar i difondre les traces del passat visibles en quatre dels 134 paisatges contemporanis de Catalunya, definits a través dels catàlegs de paisatge, així com donar pautes per al planejament territorial i sectorial des d'una perspectiva de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Els quatre paisatges escollits varen ser Horta de Pinyana, Conca de Poblet, Terraprims i Vall Cerdana.

La metodologia seguida té molt en comú amb la pròpia de la Historic Landscape Characterisation (HLC), si bé adaptada a les particularitats del nostre territori i de la nostra història. Una de les peculiaritats metodològiques de PAHISCAT és que estudia i data les parcel·les (camps, horts, zones de matollar, de bosc i de pastura, espais urbanitzats o industrials), les realitats lineals (camins, sèquies, límits) i les realitats puntuals (masos, pobles, edificis, jaciments, etc.). D’aquests conjunts d’elements i de les seves interrelacions se’n fa una lectura en clau d’interpretació paisatgística des d'una perspectiva històrica evolutiva.

 

Els catàlegs de paisatge de Catalunya

La dimensió històrica del paisatge és present tothora en els catàlegs de paisatge de Catalunya, l’instrument d’ordenació i gestió del paisatge per excel·lència del qual s’ha dotat Catalunya des de 2005. En efecte, els catàlegs de paisatge són un nou instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge de Catalunya des de la perspectiva del planejament territorial. El seu principal objectiu és el de contribuir a la incorporació del paisatge en els plans territorials parcials, però també en els plans directors territorials i en els urbanístics, així com en els plans sectorials. Els catàlegs són, alhora, de gran utilitat en el desenvolupament d’altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial lligades al paisatge (conservació de la natura, agricultura, indústria, infraestructures de transport, cultura i turisme), així com per a la sensibilització de la societat catalana sobre el paisatge i els valors ambientals, culturals i estètics.

L’article 10 de la Llei del paisatge defineix els catàlegs de paisatge de Catalunya com «els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.» No són, per tant, un mer inventari d’elements, o de valors, tal i com podria fer pensar el seu nom. Són molt més que això. Els catàlegs de paisatge són les eines que ens permeten conèixer com és el nostre paisatge i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals dinàmiques econòmiques, socials i ambientals i, finalment, definiran quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-lo. Els catàlegs, per tant, aporten informació de gran interès sobre tots els paisatges catalans, els seus valors existents i aquells que podem potenciar, i contribueixen d’aquesta manera a definir i aplicar una nova política de paisatge a Catalunya, que ha de comptar amb la connivència i participació activa dels agents socials que intervenen en el territori. L’abast territorial dels catàlegs de paisatge es correspon amb el de cadascun dels set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials: Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Regió Metropolitana de Barcelona, Comarques Gironines i Terres de l’Ebre.

Els catàlegs de paisatge parteixen d’una visió integrada del paisatge, prenent els components naturals i culturals conjuntament, mai per separat. El paisatge s’entén en els catàlegs com una àrea, tal com és percebuda per la població, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció dinàmica de factors naturals (com el relleu, la hidrologia, la flora o la fauna) i humans (com les activitats econòmiques o el patrimoni històric). El paisatge es concep com la fesomia d’un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i també els sentiments i les emocions que desperten en el moment de contemplar-los. El paisatge és concebut, per tant, com un producte social, la projecció cultural d’una societat en un espai determinat des d’una dimensió material, espiritual i simbòlica.

Una altra de les característiques bàsiques dels catàlegs de paisatge és que els resultats s’apliquen al conjunt del territori català i no només als espais singulars o excepcionals. No exclouen cap part del territori, ben al contrari: analitzen també els espais marginals i degradats, així com els quotidians (com per exemple els paisatges de les àrees comercials, grans nusos de comunicacions o espais industrials). L’abast és, doncs, global, i va des dels espais naturals fins als urbans, passant pels rurals i periurbans.

Doncs bé, una part fonamental d’aquest complex i complet document que s’acaba de descriure penetra en la dimensió històrica del paisatge. Per a cadascun dels set catàlegs de paisatge s’estudia a fons el procés històric de poblament i la seva influència sobre el paisatge, les dinàmiques de les activitats i processos que incideixen de manera més notòria en el paisatge, la seva evolució obeint a les tendències socioeconòmiques i ambientals actuals, així com l’expressió artística del paisatge de la zona. Tot això pel que fa al conjunt de l’àmbit de la vegueria o regió, però és que, a més, per a cadascun dels 134 paisatges que cobreixen el conjunt del país, se n’estudia també la seva evolució històrica, les seves dinàmiques i la seva expressió artística.

El tractament de la dimensió històrica del paisatge té un gran potencial a l’hora de proporcionar informació rellevant per a la seva futura gestió i planificació. Es tracta d’observar els principals canvis del paisatge català, les seves dinàmiques, així com l’estudi dels principals factors que han propiciat les transformacions paisatgístiques. En concret, es posa un èmfasi especial en la identificació dels processos físics i biològics que han influït en l’evolució del paisatge (clima, processos geològics, successió vegetal i d’altres dinàmiques naturals); els factors ambientals que han condicionat l’assentament humà sobre el territori i l’evolució del paisatge des d’èpoques remotes (morfologia, disponibilitat de recursos, insalubritat); els principals esdeveniments i conjuntures que han propiciat canvis en el paisatge (desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia, desenvolupament de l’activitat manufacturera, expansió vitivinícola, fil·loxera, desenvolupament industrial, guerres, epidèmies, transformació dels conreus de secà a regadius, embat del turisme al segle XX, incendis forestals, aparició de nous mitjans de transport, d’economies d’escala, les telecomunicacions, etc.). Atès que el 1956 el territori català és cobert en la seva totalitat i per primera vegada amb fotografia aèria vertical i que disposem, per tant, d’una informació geogràfica d’extraordinària vàlua just abans dels grans canvis econòmics i de les grans transformacions territorials que experimentarà el país en la dècada de 1960, s’analitzen en detall els canvis d’usos del sòl de les següents categories: zones urbanitzades, vies de comunicació (carreteres, ferrocarrils), conreus, boscos, prats i herbassars, zones nues i roquissars, platges, zones d’aiguamoll i cursos fluvials.

Per altra banda, els catàlegs reflecteixen cartogràficament els valors històrics del paisatge, entenent per aitals aquelles petges més rellevants que l’ésser humà ha deixat en el paisatge al llarg de la història, com tipologies constructives (masos, molins, barraques, cabanyes, torres, ponts, castells, muralles, esglésies, ermites), tipologies d’assentament, restes arqueològiques, centres històrics dels nuclis urbans o altres conjunts arquitectònics (colònies industrials), estructures parcel·làries i els seus límits (marges, murs, tanques, closes), sistemes d’infraestructures de contenció de sòls (terrasses, bancals), sistemes de rec autòcton (recs tradicionals, fonts, ponts de pedra, passeres, pous, sínies), espais on es desenvolupen tècniques de treball tradicional, xarxa de camins públics i camins ramaders, etc. La identificació d’aquests valors històrics no es concep com un mer inventari d’elements d’interès històric presents en un determinat territori mancats d’una lectura paisatgística. S’identifiquen, en efecte, els elements del paisatge amb valor històric, però sempre en relació amb els conjunts d’elements que es considera que tenen un valor paisatgístic des d’una perspectiva històrica.

 

A tall de conclusió

En definitiva, i ja per concloure: els paisatges actuals són el resultat de segles d’història i aquestes petjades del passat que perviuen en el territori present no només contribueixen a definir el caràcter d’un determinat paisatge i la seva identitat, sinó que també constitueixen elements bàsics per pensar el seu futur. Per això, no és gens estrany que Europa, un continent amb una enorme diversitat de paisatges humanitzats al llarg de segles d’història, compti amb una rica tradició d’estudis de geografia històrica i de caracterització històrica del paisatge. No es tracta només de conèixer millor el passat, sinó d’aconseguir que aquest coneixement esdevingui un instrument útil per als gestors i planificadors del territori, a més a més d’esdevenir una poderosa via de sensibilització i educació en el paisatge i en la història. Quan un territori perd la seva memòria, perd la seva identitat, el seu sentit de lloc, la seva singularitat, i comença a banalitzar-se. El territori és el receptacle del passat en el present. El temps ha passat, però el paisatge encara és aquí i és a través d’aquest llibre obert que és el paisatge com accedim quotidianament a un passat que tot ho imbueix, encara que no sempre en siguem conscients. El procés de construcció d’una identitat cultural col·lectiva és, sobretot, un procés de territorialització de la història i d'historicitat del territori que queda plasmat visualment —i simbòlicament— en el paisatge.

 

El web del projecte PAHISCAT: http://www.catpaisatge.net/pahiscat/cat/index.php
Pàgina web del projecte Historic Landscape Characterisation: http://www.english-heritage.org.uk/professional/research/landscapes-and-areas/characterisation/historic-landscape-character/
Pàgina web del projecte Historic Land Use Assessment: http://hla.rcahms.gov.uk/
Trobareu més informació sobre els catàlegs de paisatge de Catalunya en aquest enllaç: http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php

All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació