Santa Maria de Gualter

Municipi: La Baronia de Rialp
Comarca: Noguera
Tipus de patrimoni: Monestir
Categoria: bcin
Antic priorat benedictí del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), situat a la riba dreta del Segre, al límit amb el terme de Ponts. El monestir va restar molt temps abandonat i en estat ruïnós, després que fos destruït per una explosió durant la guerra civil espanyola (1938). L'església era un edifici de tres naus, amb un gran absis central i dues absidioles laterals. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines. L'explosió ensorrà, però, les voltes i la cúpula, i motivà l'ensulsiada de l'absis central. Fruit de la restauració de 1999 el monestir ha canviat el seu aspecte original.
Tocant el nucli de Gualter, format, segons opinava Montanyà a començaments d’aquest segle, de cases antigues, poc ventilades i assolellades, "i de construcció per tan poc higiènica", dormen les llastimoses ruïnes d’allò que un dia va ser esplendorós cenobi benedictí. Fundat pel comte Ermengol IV, el de Gerb, aquest monestir de Santa Maria de Gualter havia funcionat com a comunitat de frares benedictins fins l’any 1592, quan seria suprimit per finançar amb les seves rendes part de les dotze noves canongies de la catedral de Solsona. "Mitx coberta per ufanosa verneda, i com adormida al suau murmuri de les tranquiles aigües del Segre, s’alsa superba una hermosa iglésia romànica, qual construcció u origen remonta a mitjos del segle XI". L’església del priorat, que un cop clausurat aquell seria utilitzada com a parroquial de Gualter, era de tres naus, amb un absis de senzilles finestretes que Montanyà tenia per notabilíssim. En l’època del facultatiu pontsicà, l’interior de la fàbrica ja començava a amenaçar ruïna, "puig algunes grosses pedres estan mitx sospeses den la negra volta, i a punt de despendres". Avui dia l’amenaça s’ha vist verificada per la realitat. "Gegants de pedra que’ns remembren les grandeses d’un passat gloriós, i qu’ans ajupexen llur superba testa i acoten llur front venerable devant l’incúria i oblit dels homes, que no al pes feixuc i demoledor dels sigles". Durant la passada guerra civil, per acabar de rematar el procés de malmetement del recinte, el temple va ser habilitat com a polvorí, segurament per raó de la confiança que oferien els seus murs consistents i les fermes columnes. En iniciar la retirada, els republicans van volar el bastiment, i si bé encara van sostenir-se dempeus les parets mestres, es van esfondrar les voltes del sostre. A partir d’aquell moment, l’antic priorat va entrar en un declivi inexorable, en una profunda degradació.
VIDAL, Vidal (1989). "Les rutes de Ponent III. La porta del cel". Lleida: Virgili i Pagès, p. 346-347.
Autors: Vidal VIDAL
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Monestir de Santa Maria de Gualter, La Baronia de Rialb (Noguera) 1988. Autor: Desconegut. AthenaPlus, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Monestir de Santa Maria de Gualter, La Baronia de Rialb (Noguera) 1983. Autor: Albert Aymà. AthenaPlus, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Monestir de Santa Maria de Gualter, La Baronia de Rialb (Noguera) 2009. Autor: Jordi Contijoch Boada, AthenaPlus, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació