Castell-palau d'Aspa

Municipi: Aspa
Comarca: Segrià
Tipus de patrimoni: Castell-palau
Categoria: bcin
El Castell-Palau d'Aspa és un edifici situat al poble d'Aspa (Segrià). Fou inicialment el Palau Episcopal i posteriorment Casa Rectoral. Està declarat bé cultural d'interès nacional. Destaquen la gran galeria d'època gòtica amb vistes sobre la vall del riu Set, el pati interior empedrat amb un antic pou i una capella d'arcades ogivals (destruïda pràcticament en la seva totalitat el 1936). Després de la conquesta, el lloc d'Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l'antic règim. A l'inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint hi residiren els bisbes regularment fins al segle XIX. Aquest palau ja és esmentat l'any 1215 en un document del Llibre verd de la catedral. Patí moltes reformes i modificacions posteriors. L'ajuntament adquirí l'edifici l'any 1989 gràcies a la donació de la seva propietària, que al seu torn l'havia adquirit del Bisbat de Lleida als anys 70.
Per alguna misteriosa raó, els bisbes de Lleida sentien una especial predilecció per Aspa. I a partir del segle XIII hi van començar a erigir un palau fortificat, que fins a la centúria passada van utilitzar com a residència d’estiu. Pràcticament indestriables, castell i palau es van anar deteriorant conjuntament des del precís moment en què el lloc va perdre el favor dels prelats lleidatans. Avui, d’aquell magne conjunt que va arribar a contenir un complet arxiu i una bona biblioteca, només en resten —i encara força malmeses— unes poques arcades ogivals al fons d’un pati empedrat, des del qual els bisbes ociosos tractaven d’endevinar, aixecant els ulls del breviari, ni que fos un rajolí d’aigua entre els assedegats canyissos del Set. Aprofitades com a improvisat magatzem, les estances del noble bastiment esperen una inajornable restauració, més possible ara que la finca ha estat cedida a l’Ajuntament per la seva antiga propietària d’una forma totalment desinteressada: la senyora, natural d’Amposta, va demanar com a única compensació al seu gest de ser nomenada filla adoptiva d’Aspa. I els regidors van pensar: això rai.
Entre els paletes que havien treballat en la construcció d’aquest castell-palau n’hi havia un que un dia va matar un capellà d’una ganivetada. Detingut, va ser conduït a Lleida per tal de ser jutjat i executat. A la ciutat del Segre, alguns sacerdots van pretendre de confessar-lo, però el reu s’hi negava rotundament, al•legant, orgullós, un pacte que havia soscrit amb el diable, el qual s’havia compromès a salvar-li la vida en última instància. Arribada l’hora fatídica, el desgraciat va constatar esglaiat com el seu soci l’havia engalipat. Traïdor, m’has abandonat!, va exclamar, i en aquell mateix instant esclatava una forta tempesta. Explica Joan Bellmunt que era el dimoni que se n’enduia l’ànima.
VIDAL, Vidal (1990). "Les rutes de Ponent IV. El centre del món". Lleida, Pagès Editor, p. 16
Autors: Vidal VIDAL
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Ruïnes del Castell Palau d'Aspa. Aspa (Segrià). 19??. Autor: Antoni Pladevall i Font, AthenaPlus, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Imatge del Castell-Palau d’Aspa. Aspa (Segrià) 2013. Autor: Consell Comarcal del Segrià.
Imatge del Castell-Palau d’Aspa. Aspa (Segrià) 2013. Autor: Consell Comarcal del Segrià.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació