Castell dels Santmartí

Municipi: Sant Martí Sarroca
Comarca: Alt Penedès
Tipus de patrimoni: Castell i església restaurats
Categoria: bcin
Castell dels Santmartí Les primeres referències històriques ens parlen al segle X, d’una torre de guaita. Al segle XI Guillem de Santmartí va començar la construcció del castell, que s’aniria ampliant en els temps següents i també amb el temple romànic de Santa Maria al segle XII. Fortificació militar, reforçada per Mir Geribert, en temps de Pere el Cerimoniós va passar a la Casa de Barcelona, posteriorment a la família dels Cervelló i més tard a la Pia Almoina fins a la desamortització el 1837 fet que va acabar de degradar el seu estat tot i haver estat utilitzat durant la primera carlinada. Al seu entorn masies disperses i construccions diverses van anar configurant la població de Sant Martí Sarroca que el 1714 es va revoltar contra les imposicions dels exèrcits borbònics. L’església fou restaurada a inicis del segle XX però el castell que quedar en abandó fins que a la segona meitat del segle XX la iniciativa popular dels martinencs en va emprendre la reconstrucció.
A l’arribar al fi de la costa, es troben les feixugues parets que formarien el recinte fortificat, accessible sols en aquell indret. Una pesada i tenebrosa portalada, oberta en un cos avançat de la muralla, dóna entrada al castell convertit en ruïnes, que es presenta al fons embolcallat en el misteri i majestat de les seves trossejades despulles i a la plaça de l’església on condueix un altre aixafat portal, no menys feixuc i tenebrós. L’aspecte que el conjunt de castell, els portals i les muralles presenten és en extrem imponent. El colorit que la mà del temps ha imprès a les grosses pedres empalades en aquelles modificacions, emplaçades de més a més de sobre unes colossals i mig sortides roques, dóna a l’aparença general una fesomia rònega ensems que venerable, que produeix un efecte encisador de robustesa i poesia.

No queden del castell més que les parets mestres. Al seu interior sols hi resten esmicolades ruïnes. Dos bells finestrals són els únics detalls artístics i els que indiquen a la vegada l’època que el castell fou construït en l’edat mitjana.

Travessant l’abans esmentada segona porta, es penetra en una plaça de regulars dimensions, circumscrita als seus distints indrets per l’església, el castell, unes petites casetes que serien en altre temps dependències del castell i per l’estimbat precipici ombrejat per la massa perpendicular de rocam de l’alta muntanya veïna.

El més notable de l’església és, sens dubte, l’absis. És de forma semicircular i es deixa notar tot seguit que va vessar en ell l’artista tota l’agudesa i la força del seu ingeni. Formen el dibuix general una línia de cintes que incloses en l’interior de les altres, venen també aguantades en lleugeres i airoses columnetes. Els capitells d’unes i altres estan omplenats per treballats dibuixos al•legòrics que representen o copien plantes, flors, fruites i animals fabulosos.[...]
TORRAS I FERRERI, Cèsar August. “Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques”. Barcelona, 1880.
Autors: Cèsar August TORRAS i FERRERI
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història, Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
El castell a principis del segle XX en una postal de l’època.
La plaça i l’església als anys seixanta en una postal de l’època.
El castell als anys seixanta quan s’havia iniciat ja la seva restauració, d’una postal de l’època.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació