Ermita de Sant Antoni de Sant Quintí de Mediona

Municipi: Sant Quintí de Mediona
Comarca: Alt Penedès
Tipus de patrimoni: Capella abandonada
L’any 1699 ja es troba documentada com ermita en honor a Sant Antoni i en ella es feien moltes celebracions: el 13 de juny per la festivitat de Sant Antoni de Pàdua es feia una missa en honor al sant i després es feia una processó pel voltant de l’ermita. Aquesta ermita està situada a dalt d’un turó, lloc molt estratègic, i durant la guerra del francès , i durant 10 dies del gener de 1809 va servir de quarter general del general francès d’origen italià Luigi Mazzuchelli, comte de Brescia. El 13 de juny 1809, dia de Sant Antoni de Pàdua el vicari Quintí Tort va beneir un tros de terra al costat de la capella de Sant Antoni de Pàdua per fer-hi un nou cementiri. L’emplaçament de l’ermita de Sant Antoni representava un punt estratègic molt important i el comandament general de l’exèrcit dels liberals de Vilafranca hi va fer construir una fortificació, derruint el sostre de l’ermita.
I bé! Ho has conseguit! La Via Appia
de nostra història, un monument de menos
ostenta ja als vianants. Pots envanir-ten!
L’estatua fou; ara és a terra a troços.
Ja hi juguen los xicots. Aquell respecte
supersticiós am que l’imatge, altiva
abans, del vell prohom se contemplaven,
ja l’han perdut. Al adonar-s que queia,
van quedá estemordits; los uns als altres
se van mirar; ningú s movia: A l’últim,
un d’atrevit s’hi va acostant, hi arriba
palpa la pedra, la terrible espasa
que sa cintura resguardá; li arrenca...
Es ferro vell i rovellat i amb osques!
I com hi riu! I els crida, y tots acuden
saltanjt, brincant i el més covart, la testa,
com a més vil, cenyeix amb una corda,
pega estrebada i allá va, i darrera
tot l’aixam de xicots: la pedra bota
retopant per los sots i escarbotant-se
Aquella testa en lo cisell del geni,
de la bellesa varonil i heroica
la marca hi va esculpir, ara és informe
caricatura que la mofa inspira,
sense nas, sense orelles, sense llavis.
¿Qué ls hi fa als corbs que lo sagnant cadavre
que a cops de bec enllopolits destrocen
siga del héroe o del covart? Les águiles
igual lo vol cap dalt del cel remunten
i al sol esguarden fit a fit, que s tiren
sobre aucell indefens i el despedacen.
Tot és l’impuls que llurs instints flagella.
L’instint carnivor? Cap avall: enlaire
si és instint de la llum.
[...]
Tal amb accent segur la raó m deia;
y jo m quedi abatut, com fa l qui mira
marxar alegres sos companys en busca
d’aires més sans on restaurar les forces
que postren les calors, mentre ell s’assenta
davant la taula del treball i agafa
la ploma y pensa en va, que l cap li vola
allá d’allá, per ont els boscos gronxen
llurs verts plomalls besoteix del aire,
lo riu devalla murmurant alegre,
lo mon tramet al cel sos cims boirosos,
i pels viaranys los bons amics s’enpugen
d’antic castell a visitar les ruines,
tot parlant d’art, d’histories i de versos.
SARDÀ I LLORET, Joan (1901). "Espigolada: poesias d'autors del Panades", a: "Suplement setmanari Panadés Nou. Biblioteca del Panadés Nou” [Vilafranca del Penedès], núm. 1. p, 35 a 41.
Autors: Joan SARDÀ i LLORET
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Processó, anys seixanta, al fons el cementiri i l’ermita (foto Àngels Mata Quintana)
Vista de les ruïnes de l’ermita i fortí de Sant Antoni. 15.05.2015. (Foto Àngels Mata Quintana)
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació