Capella de Sant Joan

Municipi: Vilafranca del Penedès
Comarca: Alt Penedès
Tipus de patrimoni: capella romànica conservada
Categoria: bcil
L’orde dels Hospitalers va instal•lar-se al Penedès al segle XI al temple de Sant Valentí de les Cabanyes. Però ja el 1306 trobem documentat el trasllat de la comanda de Sant Joan a Vilafranca on van establir el convent i l’església, construcció de transició entre el romànic que es pot veure a la portalada principal i el gòtic. Al segle XIX la desamortització va fer desaparèixer el convent i la capella es va voler subhastar i enderrocar; en aquest moment –1856- els germans Milà i Fontanals, Llorens i Barba, Bofarull i altres van realitzar gestions a Madrid per tal d’impedir-ho tot remarcant el seu valor artístic i patrimonial. El temple va quedar dempeus però malmès i mig oblidat, va tenir diverses funcions no religioses i al seu davant es va situar el dipòsit d’aigua de la vila. Tot plegat va poder determinar que Manuel Milà s’hi inspirés en un cant patrimonial de caire genèric. Restaurat a principis del segle XX en l’actualitat s’empra com a sala d’exposicions.
Hi ha un temple antic on altre temps los monges
resaren llurs cantars;
on potents i vassalls conhort trobaren
o remordent esglai.
Sos nobles murs han combatut set segles
amb pluges, vents i llamps;
jamai vençut, a cada nova lluita
més bell se n’és tornat.
Avui pareix cobert al peu de boira,
mes alça triomfant
arcs enfonsats, historiades faixes,
cloquer enfinestrat.
Que bé colora l’alba son aspecte
ensems joiós i gran!
Com s’avenen ses pedres envellides
i els arbres verdejants!
L’obra de l’home al camp belleses dóna
i en pren ella del camp,
i maridats, art i natura engendren
vida i amor i pau.
Riu d’oblidança l’esperit neteja
de tot record amarg,
plers somniats per un instant li porta
l’alè de l’Ideal.
-
Del mig d’alta pineda el sol s’aixeca
les boires esquinçant;
dins de llum platejada arbres i roques
se veuen enllà, enllà.
De campaneta dolça veu s’escampa
per la deserta vall,
i amb sec cruixit una esberlada porta
s’obre de bat a bat.
Ja hi veig venir mestressa matinera,
un nen a cada mà,
i amb un aire plasent, tot xano-xano,
un home de molts anys.
Noves remors, noves olors divaguen
per la terra i l’espai...
Sossega’t, fantasia; cor, desperta’t:
és hora de pregar.

Datat el setembre de 1879. Publicat inicialment a “La Veu del Montserrat”, any II, núm. 34, 4 d’octubre de 1879.
Manuel Milà i Fontanals
Autors: Manuel MILÀ i FONTANALS
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
La capella de Sant Joan a principis del segle XX, abans de la restauració (postal antiga)
La capella de Sant Joan als anys seixanta (Foto: Arxiu de la imatge i el so. Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès)
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació