Murades de Ciutadella

Municipi: Ciutadella de Menorca
Comarca: Menorca
Tipus de patrimoni: Murada medieval
Categoria: Altres
Categoria secundària: BIC [Bé d’Interès Cultural, catalogat i protegit pel Consell Insular de Menorca]
Tant la murada medieval com la posterior d’època moderna és gairebé inexistent avui dia. Solament ens queden les restes de l’edat moderna sota l’Ajuntament i la plaça del Born i el Bastió de sa Font. Les murades medievals es van mostrar clarament insuficients davant l’assalt turc del 1558, conegut com l’any de la desgràcia, a conseqüència del qual Ciutadella quedà totalment destruïda i saquejada. Cap a l’any 1615, començà a construir-se una nova murada, dotada amb vuit bastions, dos dels quals (Governador i sa Font) encara es conserven. Cap a l’any 1868, les murades començaran a ser enderrocades pels nous eixamples projectats per a la ciutat. L’avinguda coneguda com a Contramurada, que circumval•la tota la ciutat antiga, deixa veure quin era el traçat de la murada. El Bastió de sa Font és actualment el Museu Municipal i la part més ben conservada de la murada.
Hi havia cinc bastions amb peces d’artilleria, que més tard van ser conduïdes an es bastió anomenat de sa Font, que també es deia Bastió des Deume, perquè allà se depositava es blat procedent de dita contribució, fins que s’abolí. Ja veurem per què servien ses nostres murades.
Per entrar i sortir sa gent, ses murades de Ciutadella tenien cinc portes de molta grossària, en es fondo d’una porxada que prenia tot es gruix d’aquell bastiment, i en terra formava, molt temps enrere, un pont llevadís que cobria un fosso que es va reblir després. S’anomenaven Portes o Portals d’En Salas, que eren ses que donaven entrada en es Born; a sa part de migjorn hi havia es Portals d’Artrutx; a sa de llevant estaven es Portals de Maó, i a tramuntana, es de sa Font. A ponent, hi havia es Portalets, que donaven a sa costa de Baixamar.
Totes aquestes portes se tancaven a les nou des vespre en s’hivern i a les deu en s’estiu, i s’obrien molt dematí, de modo que ningú podia entrar ni sortir en tota sa nit que no fos per un cas de gran necessitat o pes servici del Rei. (...)
Considerau, llegidors i llegidores, sa gent que s’apilotava en es portals, dedins i defora, gelats de fred en ses matinades d’hivern, esperant que obriguessin, de cada costat de murada, i es renecs de què havia de ser objecte s’ordenança, si feia un poc tard. (...)
Un passeig per dalt sa murada era molt entretingut, perquè d’allà se veia es dedins i es defora de Ciutadella, sa gent que habitava per dins es patis d’allà suvora i fins ses monges des convent de Santa Clara quan se passejaven per dins s’hort, i ses pobres, si veien qualcú, tot d’una fugien i s’amagaven. (...)
Jugar pes bastions, per fora-portal o per sa Planada era una delícia pets al•lots que se trobaven presoners dins Ciutadella. Es dividien en partits o esquadrons, i casi mai s’ajuntaven es qui es feien amos des Born i es qui ho eren de sa Plaça Nova i de sa part des Portals de Maó, a no ser per fer-se la guerra.
BENEJAM VIVES, Joan (1972). "Ciutadella veia. Records d’un quant temps enrera". Edició de Lluís Casasnovas i Germà Coll. Menorca: Edicions Nura.
Era, al capdavall, un poble petit, malgrat que la nostra gent deia que era el poble més bo del món. Gent de cara i ulls que vivia a cases que semblava que tenien cara i ulls, on les finestres del pis fossin els ulls i el nas fos la porta de la cotxeria, generalment bastant grossa, de llenya gruixada, amb un arc dalt i rosegada per davall, a causa de l’arrossec damunt un trespol no sempre enrajolat, sovint de sauló ennegrit, de tant d’esser calcigat (...). Les cases del meu poble tenien cara i ulls, i una pareteta per damunt la cornisa que era com un tupè de pedra, un tupè com els d’aquell temps, quan s’imposava portar el cap pelat titina, sense cap cabell (...). Cases fantàstiques del meu poble gran, el millor poble del món. Se’n deia Ciutadella, i no m’abelleix donar-li un nom literari del tipus de Vetusta, l’Oviedo de Leopoldo Alas a La Regenta. Se’n deia Ciutadella i era tan vetusta com vulgueu. Tenia el seu polidíssim casc antic, ple de palaus de pedra de marès, nua, verdosa pel temps, d’entrada ombrívola, ornada amb alfàbies enormes, d’on arrencaven escales senyorívoles, per la seva amplària i sumptuositat. El temps podia palpar-se dins aquestes entrades, es condensava en una fresqueta gairebé tan sòlida com el gel i que et feia estremir de cap a peus. Se’n deia Ciutadella i havia estat voltada per muralles i per un fossat profund fins feia poc, i ara les muralles havien estat suplantades per un cinturó de carrers amples amb pretensiós nom d’avinguda: la Contramurada. Els al•lots jugaven a futbol enmig del carrer, a mèrvols o a la xaranga, pelant-se els genolls amb el sauló d’en terra si queien, i adesiara passava un cotxot negre, bestial, com una enorme tortuga blindada. Més enllà del poble, sota un cel blavíssim que sovint retxaven avions a reacció, s’estenia la costa abrupta i la mar, llisa, transparent a voltes, bramant sota la fiblada del vent de tramuntana altres vegades, sempre estranya, sempre salada, marcant el límit del món conegut.
FANER, Pau (1995). "La nuvia del vent". Argentona: L’Aixernador Edicions.
Autors: Joan BENEJAM , Pau FANER
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge, Àmbit 2: El pes de la història
Arxiu Històric Municipal (Ciutadella). La fotografia mostra una imatge de les muralles de Ciutadella des del camí d’Artrutx: s’hi observen dos molins fariners i, al fons, el convent del Socors.
Muralles de Ciutadella, ca. 1865. Inatge atribuïda a León Vrady. Arxiu Històric Municipal de Ciutadella
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació