Torre de Sant Joan del Clot de la Mel

Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Tipus de patrimoni: Masia
Municipi secundari: Sant Marti de Provençals
Categoria: bcil
La Torre de Sant Joan del Clot de la Mel fou una de les principals possessions de la comanda de Barcelona de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (coneguda com l'Orde de Malta i també com l’Orde dels Cavallers Hospitalers o Orde Hospitaler). Aquesta masia està situada al carrer Sant Joan de Malta, a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. El carrer es troba al barri del Clot, just a l’altura de la plaça Valentí Almirall, a la plaça on encara hi ha l’Ajuntament de l’antic municipi. També hi trobarem l’antic hospital de l’Orde dels Cavallers Hospitalers, un edifici del s. XIII. Es tracta de l’antiga Torre Sant Joan del Clot de la Mel (com l’anomenen els documents). L’orde de l’Hospital va posseir l’hisenda de Sant Martí fins a la desamortització del s. XIX. A partir de l’any 1921 la família Casas-Guarro, que aleshores n’era propietària, cedí l’edifici a la ciutat de Barcelona. Actualment aquest llegat forma part d’un conjunt edificat que constitueix l’Escola Cases.
La història hospitalera de la Torre del Clot de la Mel, a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals al pla de Barcelona, comença l’any 1142 quan el bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol, els féu donació d’aquelles terres en alou.

Més endavant, al segle XIII, Pere el Catòlic (1208) i Jaume I (1273) els concediren aigua del Rec Comtal per regar les terres del Clot de la Mel i moure el molí d’en Soler (ambdós vora aquell Rec i en terme de Barcelona). A canvi, els santjoanistes havien cedit a Pere el Catòlic els drets que tenien sobre Castellciuró (Molins de Rei) i la franquícia de moldre als molins reials de Barcelona.

A partir del segle XV hi ha molta documentació relacionada amb aquest alou de Sant Martí. Certs registres del comanador de Barcelona, Joan Barutell, de mitjans del segle XV, fan referència a establiments i arrendaments de la finca, a un benifet de la capella dedicat a Sant Nicolau, i a obres realitzades a la casa. Tanmateix, com habitud, els documents més interessants són les visites de milloraments dels segles XVII i XVIII, les quals, a més de donar molta informació de l’edifici, expliquen que la finca tenia una extensió de 16 mujades (una mujada equival a 49 àrees) i que el comanador tenia plena jurisdicció sobre el lloc i la facultat de posar-hi batlle.
Sembla que originàriament l’edifici era una torre de defensa que durant la baixa edat mitjana havia estat engrandida amb construccions annexes ordenades al voltant d’un pati quadrangular, a la manera renaixentista dels palaus o casals catalans.
L’any 1746, el comanador de Barcelona, Joan Antoni Puigdorfila, hi féu també reformes notables, [...]. Es va fer alineada amb la capella per protegir l’entrada principal de la casa, [...] Puigdorfila, com a prova de la seva intervenció a la casa, posà dos escuts seus; un durant la reforma actual fou col·locat a la paret del pati que ara fa de menjador.
L’orde de l’Hospital va posseir l’hisenda fins a la desamortització del segle XIX. Descarrega'l
FUGUET SANS, Joan Fuguet Sans. “La Torre de Sant Joan del Clot de la Mel”. A:“Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els comtats del Rosselló i Mallorca”. Barcelona: Rafael Dalmau Ed, 2005.
Dias 15 Y 25 de Mars de 1885
Davant per davant de la Casa de la Vila, á l' altra banda de la plassa, hi ha un vell casal, conegut ab lo nom de Torre de Sant Joan, antich hospital dels caballers de la ordre de Sant Joan de Malta. Lo edifici es gran, regular y cornpost de baixos, primer pis y golfas, estant habitat avuy en una petita part per masovers que no pujan may á aquellas per lo recel que 'Is infundeix lo creure que havían servit de presó, Lo estat general de la construcció, fora de las pessas del davant, es lo del més gran decaiment y abandono.
En la planta baixa, lo pati central ab arcadas está convertit en corralot, y gran part de las habitacions en estable y depósits de grans y fruyts. En una de aquestas vegérem senyals de haverse despres fa poch una groixuda volta, segons nos diguéren atapahida d' ossos. Es notable en la meteixa planta baixa una paret groixudíssima, al menos té 23 parns, á través de la qual se passa pera pujar á la escala del primer pis, ampla y de senyorial aspecte. Quasi davant per davant de aquesta volta á l'altra banda del pati s' obre en un ángul la entrada de una capella abovedada consagrada á Sant Joan, en la qual fa pochs anys s' hi deya encara missa cada festa, y ara soIs per la diada del Sant.
En un recó de la meteixa examinárem una bonica lápida surrnontada de un escut. En lo terrat exterior del primer pis hi trobárem tarnbé dúas pedras, mostrant totas dúas un rneteix escut esculpit y á més en lo terrat interior que s' extén sobre las arcadas del pati, descubrírern sobre un portal unas senyals que 'ns sembláren lletras, y rascant una mica, se confirma nostra presunció si bé per la premura del ternps, sols ne poguérem posar :al descobert molt pocas.
Nota del redactor d'aquest document: Amb referència al text i a la seva interpretació gramatical, es recorda que aquest document és una còpia literal de l'original redactat pel seu autor, al segle XVIII.
ALSINA I CLOS, Simon . Butlletí mensual de l’Associació d’Excursions Catalana (Tomo VII. Pag. 148-149). Barcelona.
Durant el setge de 1713-1714, [...] fou la residència del tinent general marquès de Guerchy des del juliol de 1713 i més endavant del mariscal duc de Berwick.
El 28 d’abril de 1714 fou l’escenari de les trobada del coronel Sebastià Dalmau amb Guerchy, general en cap del contingent francès, i el ministre Orry. Aquestes trobades foren motivades per la firma del tractat de pau entre l’emperador Carles VI i Lluís XIV, a la ciutat Rastadt. [...].
Sobre la presència de Berwick a Sant Martí de Provençals, Castellví ens diu: “A la tarde de aquel día [12 de julio] el mariscal de Berwick se mudó del cuartel de la derecha a la izquierda, en una casa de campo nombrada la torre de san Juan, [...], en el término de San Martín, donde tenía cuartel el teniente general marqués de Guerchy ”.
[Castellví, F. de. Narraciones históricas. Madrid: Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pércopo, 1997., v. 4, p. 105]
[...], no és tan explícit amb el lloc on s’ubicarà el nou comandat en cap de les tropes assetjants: “La tarde del día 12, se mudó su excelencia el señor mariscal duque de Berwick en San Martín, a la casa que ocupaba el marqués de Guerchy, ]habiendo dado órdenes para abrir la trinchera a la noche del día 12 a 13, como se ejecutó”.
[Campabadal i Bertran, M., Alcoberro i Pericay, A., Camprubí, X. Diario del sitio y defensa de Barcelona: [el setge de Barcelona, 1713-1714]. Impressió facsímil ed. Valencia: Tres i Quatre; 2009., p. 554]
Després de l’assalt de la ciutat de l’11 de setembre, l’exèrcit assetjador ocupava la muralla de llevant entre els baluards de Portal Nou fins el de Llevant, [...], i a les tres de la tarda una corneta tocà a parlament: “Completando lo anterior con lo que escribió Verboom, diremos que Thoar “pidió una suspensión de armas para que pudieran enviar dos personas para hacer proposiciones al Sr. Mariscal, que se encontraba en su cuartel de San Martín.
[Sanpere i Miquel S. Fin de la nación catalana. Barcelona: Tipografía "L'Avenç", 1905., p. 556]
MORELL, Jordi. Itinerari de la Guerra de Successió a Sant Martí de Provençals. Fons documental del Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa. Barcelona, 2014.
Autors: Simon ALSINA i CLOS, Jordi MORELL
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Torre de Sant Joan del Clot de la Mel. Edifici antic vist des del pati.
Escut heràldic del comanador de Barcelona Joan Antoni Puigdorfila
Torre del Clot de la Mel. Finestres gòtiques desaparegudes. Font: "La Ilustració Catalana", núm.. 197 (30 set. 1888), p. 292
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació