Torre del Fang

Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Tipus de patrimoni: Masia
Municipi secundari: Sant Marti de Provençals
Categoria: bcil
La Torre del Fang situada en l’antic municipi de Sant Martí de Provençals del Pla de Barcelona en la confluència dels carrer del Clot, 228-264 i del d’Espronceda, 296, és un edifici en origen dedicat a l'ús residencial i el conreu, fruit de moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant. Si bé la configuració actual és del segle XVIII, amb la característica galeria a solà formant un àtic en el cos principal, algunes parts de la construcció, així com elements decoratius, es remunten al segle XV i XVI, en particular les nombroses finestres, tant les del simple perfil lobulat com aquelles més ornamentades amb parelles de caps fent de permòdols. Un segle més tard es va afegir el volum del costat nord, que dóna al carrer d'Espronceda, que es va realitzar amb murs de maçoneria lligada amb morter de fang.
Ramon Berenguer va contraure matrimoni amb la princesa Dolça de Provença. En venir la dama a Catalunya, la van seguir un estol de cavallers provençals per fer-li companyia perquè no enyorés la seva terra. El comte el- concedí terrenys pel costat on hi havia la capelleta de Sant Martí, per la qual cosa aquell indret va prendre el nom de Sant Martí de Provençals. El comte hi construí també com una casa de camp. encara subsistent. si bé molt reformada, situada prop del camí que avui mena de la ciutat a Montcada, i que té per nom la Torre del Fang. Hi hagué un temps en què la comtessa feia sovintejar més les visites, i aquestes eren més llargues que abans no solien ésser. La preferència de la dama per la casa de camp va fer entrar en sospites el comte, que manà al seu servei que la vigilessin. I no van trigar a sorprendre les visites d'un jove i gentil trobador que, des del peu d'una finestra de la casa, dedicava a la comtessa els més inspirats fruits de la seva lira. El comte, en saber la infidelitat de la seva esposa, es posà furiós i jurà venjar-se'n. Manà que fos pres el trobador sense fer fressa, de manera que la seva esposa no bo sabés. Un cop en poder de la gent del comte, el féu matar, manà que li traguessin el cor, el féu guisar pel seu coc i portar a taula en un àpat. La comtessa, ignorant de què es tractava, se'l va menjar. Després el comte li preguntà si li havia agradat aquell plat tan fi que ell havia manat guisar expressament per a ella. La Comtessa contestà que li havia agradat molt. El seu marit li féu conèixer aleshores què era el que acabava de menjar. La comtessa en tingué un grau disgust i jurà no menjar mai més cap altra cosa, car no volia profanar la boca per on havia passat el cor del seu trobador ingerint altres coses, que, per bones que semblessin, totes foren bastardes comparades amb el que acabava de menjar. La comtessa morí de gana. perquè no volgué tastar cap engruna de res més.
AMADES, Joan (1953). “Les cent millors llegendes populars”. Editorial selecta. Barcelona, pp. 85-86.
Associació Catalanista d’Excursions Científiques
EXCURSIO á SANT MARTÍ DE PROVENSALS. 21 JULIOL 1878.

De la Rectoria de Sant Marti nos dirigirem á la propera Torra del Fanch. La Torra del Fanch es un típich casal ab finestrals del sigle XIV, que resta avuy en la Sagrera entre la ferrada via y la carretera de Vich.

Un de nostres consocis -En Cornet y Mas- ha dit que la Torra del Fanch era la casa dels nobles provensals que acompanyaren á Na Dolsa en sas bodas ab En Berenguer IV, qui 'ls hí cedí aquell terreno pera habitarhi.

No sé ab quins datos senta sa afirmació 'l Sr. Cornet, puix la construcció actual no 's remonta á tant llunyana època, y l' únich que havem pogut trobar afirmat es que havía pertenescut á la Ordre de Sant Joan de Jerusalem, restant encar com per recort, las palmeras del enfront, que 'I mestral besa com besa 'I creyent los grossos caracters que'n la mezquita contenen los preceptes del Koran.

Casi tocant los murs del susdit casal, hi ha la creu de la Sagrera que data del sigle XVI. Conté las següents fetxas:

E(REC)CIÓ 1589 - Ctificals 1768 - RET 1875 - = 1835

Nota del redactor d'aquest document:
Amb referència al text i a la seva interpretació gramatical, es recorda que aquest document és una còpia literal de l'original redactat pel seu autor al segle XVIII.
CANIDELL, Eudalt (1878). “Excursió a Sant Marti de Provençals” a: “Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques”. Barcelona, p. 7.
Associació d’Excursions Catalana
1º y 2º EXCURSIÓ COL-LECTIVA Á SANT MARTÍ DE PROVENSALS.
Dias 15 Y 25 de Mars de 1885

Bon xich més enllá de aquell edifici y á la meteixa má, si bé més separat del carril, se ostenta en poétich conjunt lo que la tradició vol que haja sigut palau dels Comtes de Provensa y s' anomena avuy Torre del Fanch.

D. Víctor Balaguer, en un itinerari publicat l' any 1857, diu sobre aixó lo que transcrich á continuació:

«Suposan alguns, referintse á la tradició, no á la historia,que viudo l' Comte de Barcelona D. Ramon Berenguer III lo gran de sa segona esposa D.ª Almodis, que havía succehit en lo tálam nupcial deIs Comtes de Barcelona á D.ª María, filia de D Rodrigo Diaz de Vivar, lo Cid campeador, contragué matrimoni en terceras nupcias ab D.ª Dolsa, filla y hereva deIs Comtes de Provensa. S' efectuá la boda lo día 3 de Febrer de 1112. Sembla que l' Comte, desitjant mostrarse hospitalari y galan ab los principals senyors de Provensa que havían acompanyat á sa esposa, los hi concedí algunas terras deis voltants ele Barcelona, senyalántloshi y cedíntlos entre altras las que estavan junt á una capella de Sant Martí.»

Al comensar la invasió napoleónica, á principis de aquest sigle, un brigadier francés tenía establert son quartel general en la Torre del Fanch y es fama que una nit, per una ele las finestras que donan á la montanya hi entrá una bala de cano disparada desde lo Guinardó per los catalans, la qua!, després de tornbar pel' tena la llurnanera que havía servit pera fer blanch, passá entre lo esmentat brigadier y la taula en que s' apoyava y de rebot escarbotá un revoltó que, segons se diu, encara s' conserva en lo meteix estat.

Nota del redactor d'aquest document:
Amb referència al text i a la seva interpretació gramatical, es recorda que aquest document és una còpia literal de l'original redactat pel seu autor al segle XVIII.
ALSINA CLOS, Simon (1885). “1ª i 2ª Excursió col·lectiva á Sant Martí de Provençals”. Butlletí mensual de l’Associació d’Excursions Catalana, vol. VII Barcelona, pp. 143-145.
Autors: Simon ALSINA i CLOS, Joan AMADES, Eudalt CANIDELL
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
La Torre del Fang Autor: Vintró i Casallachs, - Fons: Estudi de la Masia Catalana - 'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya'.
Vista general de La Torre del Fang - Fons: Estudi de la Masia Catalana - Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Reproducció extreta d’“Excursió col·lectiva á Sant Martí de Provençals”, 1995 (pp. 143-145). Associació d’Excursions Catalana, vol. VII.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació