La barraca

Municipi: València
Comarca: L'Horta Nord
Tipus de patrimoni: Habitatge tradicional de l'Horta
La Barraca, es un habitatge tradicional de la Comunitat Valenciana i Murcia, situats normalment a les zones de regadiu, en el qual residien els labradors. Són cases de planta rectangular, amb una teulada triangular que protegeix l’habitacle, de les tempestes torrencials que son tan comunes a la zona, i que són fabricades amb materials fàcils d’aconseguir cóm el fang, les canyes, els joncs o els canyissos.
Com la gavina de la mar blavosa
que en la tranquil·la platja fa son niu,
com lo nevat colom que el vol reposa
de l'arbre verd en lo brancatge ombriu,
blanca, polida, somrisent, bledana,
casal d'humils virtuts i honrats amors,
l'alegre barraqueta valenciana
s'amaga entre les flors.
Baix la figuera, on los aucells de l'horta
canten festius l'aubada matinal,
al primer raig del sol obri la porta
i als aires purs del cel lo finestral;
i com la mare cova la niuada,
les amoroses ales estenent,
pobre trespol de palla ben lligada
la guarda d'un mal vent.
Quatre pilars, més blancs que l'atssutzena,
formen davant un pòrtic de verdor;
corre sobre ells la parra, tota plena
de pàmpols d'esmeralda i raïms d'or;
a son ombra, lo pa de cada dia
repartix a sos fills lo Treball sant,
i en la taula la Pau i l'Alegria
les flors van desfullant.
A un costat obri el pou la humida gola
i, perquè tinga perfumat dosser,
la garlanda de flors, que el vent tremola,
estén sobre el broncal un gesmiler;
i per la franca porta mai tancada
les flors despreses i el flairós perfum
adins penetren, en la dolça onada
de l'aire i de la llum.
Pengen del mur l'aixada i la corbella,
que a terra fan doblar lo suat front;
lo pulcre canteret, que la donzella
porta a la font;
i plena d'harmonies misterioses,
la guitarra, que ensems gemega i riu,
a la llum de la lluna, en les gustoses
vetlades de l'estiu.
Allà dins, entre alfàbegues florides,
en lo corral, baix l'ample taronger,
mormorejant pregàries beneïdes
la mare agrunsa a son infant darrer;
i al cim de la cabanya, fent-la un temple,
santificant los gojos i dolors,
obri eterna la Creu, per digne eixemple,
sos braços protectors!
«La barraca». Teodor Llorente
Autors: Teodor LLORENTE
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Barraca camí del Grau. València, 1863-1886. Autor: Jean Laurent Minier. Museo del Traje. Centro de Investigación del Patrimonio Etnológico
2. Barraca a l'Horta. València,1909. Autor: Ángel i Fills de Blas Cuesta. Hispana, Biblioteca Valenciana Digital
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació