Casa Vinyals

Municipi: Terrassa
Comarca: Vallès Occidental
Tipus de patrimoni: Casa residencial
El carrer Major té el seu origen al segle XVIII i és una de les vies principals de la ciutat, de manera que, amb el creixement urbanístic de finals del XIX i inicis del XX, es va plantejar la seva reforma. El 1922 es va eliminar el fort pendent que hi havia en aquest carrer just davant de la casa Vinyals. Però l’aprovació del projecte urbanístic que havia de conduir a l’eixamplament del carrer no va ser oficial fins el 18 de desembre de 1924, començant la reforma del carrer durant el mes de febrer de l’any següent. En aquesta primera fase es va respectar la casa de la família Vinyals un edifici senyorial de vuit casals, amb jardí –desaparegut també- a l’altra banda del carrer. La casa s’havia anat deteriorant després de la mort del seu darrer propietari Miquel Vinyals Galí, el 1872; va ser entre juny i novembre de 1941 que es procedí a enrunar la casa Vinyals per acabar de donar al carrer Major l’aspecte actual de carrer comercial que uneix la Rambla amb la Plaça Vella.
De la casa de can Vinyals, actualment son pocs els terrassencs que en coneixen les valors pictòriques que els interiors guarden i l’aspecte senyorial que encara tota ella conserva. Amb el temps, en la forma que ara està abandonada aquesta casa, poc a poc anirà desapareixent; en restarà solament el record esfumadís com ombra de llegenda.
Aquesta casa que representa tota una època, era una de les més senyorials que hi hagué durant els segles XVII i XVIII. Els seus interiors revelen un període de refinat gust artístic; les parets, delicadament decorades, seguint les petjades dels estils francesos, tenen un encant especial, sense parió a Terrassa. Es desconeix l’autor de tan boniques pintures.
Al davant d’aquesta casa, a l’altra banda del carrer Major, hi havia un jardí, desaparegut amb les darreres reformes, que era tancat per una paret de metre i mig d’alçada i per un reixat al damunt sostingut per unes pilastres, cada una de les quals acabava amb un gerro de terra cuita, estil renaixement.
A l’interior d’aquest jardí, del carrer estant, hom hi podia veure dos brolladors voltats d’una barana, tot seguint sempre el mateix estil, i entremig dels brolladors una gran glorieta de forma sisevada que servia d’ocellera, i on es guardaven exemplars d’ocells exòtics; el jardí era curull de les més variades i rares flors, a les quals el seu propietari era molt aficionat.
Un dels últims descendents d’aquesta casa fou En Miquel Vinyals i Galí, home d’idees liberals. Conservant-se solter, va anar gastant el patrimoni que varen deixar-li els seus avantpassats, alguns d’ells terrassenc il•lustre; poc abans de la seva mort, ocorreguda el dia 5 d’agost de l’any 1872 i quan comptava 76 anys d’edat, sols li restava la casa i aquell jardí, quan anteriorment havia estat un dels més grans propietaris terrassencs posseïdor d’una influència moral i material com pocs n’hi havia hagut en aquella època de revoltes i qüestions polítiques.
RAGON I PETIT, Baltasar (1931). "Les cases pairals de Terrassa". Terrassa: Impremta Joan Morral, p. 47.
Autors: Baltasar RAGON i PETIT
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Interior de la Casa Vinyals, Terrassa (Vallès Occidental) 1910. Autor: Desconegut. Col·lecció: B. Ragón. AMAT. Ref. 127590
Jardins de la Casa Vinyals, 1920. Col·lecció: Baltasar Ragón. Autor: Desconegut Arxiu Municipal de Terrassa. Reg. 33621
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació