Castell de Vallparadís

Municipi: Terrassa
Comarca: Vallès Occidental
Tipus de patrimoni: Castell
Categoria: bcin
La seva construcció és d’inicis del s. XII quan Berenguer Sanlà i la seva esposa adquiriren al comte de Barcelona la propietat on van construir la seva residència. El castell formava part d’una quadra, territori amb jurisdicció pròpia i va pertànyer a la família Sanlà –que adoptà el cognom Terrassa- fins el 1344. Blanca de Centelles, filla de Saurina de Terrassa, cedí els dominis de Vallparadís a la cartoixa d’Escaladei convertint-se en el monestir de Sant Jaume de Vallparadís. El 1413 passà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Jofre de Sentmenat adquirí la quadra el 1432, continuant en propietat de la família fins el 1830, quan el territori s’incorporà a la vila de Terrassa; conservaven la propietat d’algunes terres i del castell que, el 1852, van ser comprades per la família Mauri, fabricants i propietaris locals. El 1944 fou declarat monument històric i els Mauri el cediren a l’Ajuntament. Després de la seva restauració s’inaugurà com a museu municipal, el 1959.
¡Ruinas…!
Calláu, calláu, que’n mitx de las ruinas,
Dórm lo passát; son respirar murmura
Lo vent, en las arcadas bissantinas.
No’l despartáu; que sa gegánt figura,
N’asglayaria al món, las irritadas
Ombras cridánt en torn sa sepultura.
Aqueixas llosas per lo gram tapadas,
Per l’alenada del Ponent batudas,
Y per les plujas de los anys corcadas,
D’altres edáts ja’n fóren bé’n volgudas;
Paláus, témples y múrs de génts antigas,
Entre’ls mystéris del passát perdudas!.
[…]
¡Aquí la Egára fou; la gran Egára!
De sas grandésas que lo món ompliren,
¡Ay! ja no’n quedan ni las céndras, ara!
Cént y cént voltas, de la terra eixiren
Erránts fantasmas de la fósca bruna,
Y aquí, al peu del torrént, se reuniren
Per admirar dels setgles la fortuna…
¡Fochs fólls que en un instant lo vént desfeya,
Al primer ráijt de l’indiscreta lluna!.
[…]
Aquí hont Val-Paradís vuy serpenteja,
Entre álbars y canyars, flors y verdura,
Que’l vent ab fláyre de romérs oreja,
Com del passát fantástica figura,
Del abisme evocada; ombra severa,
Que la lluna dibuixa en la planura,
S’aixeca d’un castell la calavera…
Vuy sa impoténsia y abandono plora,
Y’l darrér tóm de l’univers espera!
Las ortigas y l’éura trepadora,
Dels ennegrits marléts s’enyoriran;
Del lloch de la senyera vensedora!
[…]
Brota llavors de l’industriosa vila,
En immensa espirál, negra fumera,
Que’l cel, formantme pabellóns, s’enfila;
Del llamp també’l vapór en la carrera,
Serras forada, los espays traspassa,
Xiulánt, deixántne borrellóns, enrera!.
¡es lo Progrés que áb la ciutát la enllassa!
Llavors entre las galas matutinas,
Al so de las campanas de Tarrasa,
Cantárs murmura’l vent en las ruinas!
VENTALLÓ, Pere Antoni (1868). "¡Ruinas...!" a: "Jochs Florals de Barcelona en 1868. Any X de sa restauració". 1a. ed. Barcelona: Llibreria de Alvar Verdaguer.
Autors: Pere A. VENTALLÓ
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Vista general del Castell, Terrassa (Vallés Occidental) 1997. Autor: Jordi Contijoch Boada. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultra.
Entrada del Castell, Terrassa (Vallés Occidental) 1997. Autor: Jordi Contijoch Boada. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultra
Vista de l’interior del pati del Castell, Terrassa (Vallés Occidental) 19??. Autor: Albert Aymà Aubeyzon. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació