Castell de Montsoriu

Municipi: Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu
Comarca: Selva
Tipus de patrimoni: Castell
Categoria: bcin
El Castell de Montsoriu està situat en el límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva. S’alça damunt un turó de 649 metres, la qual cosa li permet un gran domini visual de la zona. És considerat un dels castells medievals més importants dels Països Catalans.
Ara el tren deixa enrera una estació petita, callada i quieta i unida a un altre ritme. Passar de llarg pot ser una sensació doble: felicitat de prescindir de coses secundàries, però recança de pensar que potser són les primordials. Després vénen amples arbredes remoroses, de pollancres drets en exacta formació militar; tous de falgueres que conviden a migdiades tèrboles; la cinta de plata d’una carretera llunyana; masos dispersos amb fumerols evanescents; marges embardissats d’esbarzerars i esparregueres. Una ruïna d’un castell dalt d’un turó [Montsoriu]. I ara ve un riu. El paisatge canvia. Verns i canyars i una filera de salzes cepats i rabassuts. Passem un pont i el tren sembla que dubta, disminueix la marxa, tot trontolla; però tornem a la normalitat. Pujols i clapes de bosquets, camins sinuosos, una moto perduda, com un insecte tremoladís. Paisatge humà, treballat, ordenat per segles d’habituds i sacrifici. Paisatge que ens fa sentir segurs, perquè les coses hi tenen noms coneguts, de sempre, la vida hi és regulada per una tradició ancestral, la llengua mateixa hi roman immòbil en els topònims antics, configurats fa segles. La terra hi està en pau amb ella mateixa...
COMADIRA, Narcís. "En tren" a: "Quadern" de El País (04-06-1998).
Com és que s’aguanta allà solitari,
com és que es demostra així tan esquiu
a dalt d’eixa coma de mal arribar-hi
i enmig d’una selva senyor o captiu?

Si els roures l’esqueixen de tant arrelar-hi
I li obren esquerdes dins seu fins al viu,
els núvols amaguen son magne calvari
i els vents se n’emporten bocins fins al riu.

Marlets i finestres, llitera i armari
que feren un dia l’interior joliu,
catifes i sedes que feren d’estar-hi
hostal confortable en l’hivern ombriu,
són lluny, sense voltes, inhospitalari
és llar sense flama i sense caliu.

El llamp es vanava ahir d’arribar-hi,
el tro removia son cos, Montsoliu,
i esgranava amb ràbia el pobre rosari
dels rocs que bastiren el seu senyoriu.

A baix la riera l’esguarda, corsari,
i la torrentera el mira pensiu
com una quimera: espanta pensar-hi,
tan lluny de la molsa del seu regadiu.

Sorrut, dalt la coma, eixut, solitari,
esfinx orgullosa, orgull de sectari,
escolta la terra de baix com li diu:
¬Què et val la mar veure si no pots anar-hi?
Què et val ser a la cima i allà dominar-hi
i ser l’amenaça de tot Sant Feliu? 

La torre esquerdada té un aire precari,
la volta s’enguerxa, un tros en desdiu
i l’àliga cerca un lloc per deixar-hi
la brossa que porta per fer-hi el seu niu.

Orgull de l’altura, orgull de corsari,
de vents i tempestes senyor, Montsoliu;
jo penso venir-hi, jo penso tornar-hi:
voldria guarir-lo de ser solitari.
Veient la mort seva jo aprenc com es viu.
Josep ARAGAY
Quan se arriba a dalt y per entre los pilots de pedra y los punxosos esbarzers se penetra en aquellas estàncias solitàrias y obertas als quatre vents; quan se vehuen aquells gòtichs finestrals sense l'ayrosa columneta, aquelles altivas voltas enderrocadas, aquelles espayosas sitjas vuydas y respirant un baf sepulcral: l’ànima se encobreix de dol y se sent com una anyoransa de pàtria. Afortunadament, una sola mirada defora las murallas reconforta l’esperit; la esplendent riera d'Arbúcias, las hermosas planas de Breda y del Tordera, lo immens costellam del Montseny y las humils montanyas que a sos peus radian per tot Catalunya, ara com avans vihuen forta y robusta vida. La obra humana tan superbiosa se desfà com pols, l’obra de Deu persisteix, immutable á través dels sigles. Mentres ell sia, no’ns faltarà pàtria may.
ALBESA, C (1995). "Ramon Arabia (1850-1902). L'alpinisme a Catalunya, l'excursionisme a l'estranger". Barcelona: Gràfiques.
Autors: Narcís COMADIRA , Carles ALBESA, Josep ARAGAY
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge, Àmbit 2: El pes de la història, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Vista actual del castell de Montsoriu. (Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, la Selva). Imatge: Patronat del Castell de Montsoriu (amb la col•laboració del Museu Etnològic del Montseny).
Castell de Montsoriu. Imatge : Postal de L. Roisin. Arxiu Històric Municipal d'Arbúcies (amb la col•laboració del Museu Etnològic del Montseny).
El castell de Montsoriu des de Coll de Castellar. Imatge: Postal de Mauri. Arxiu Històric Municipal d'Arbúcies (amb la col•laboració del Museu Etnològic del Montseny).
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació