L'església que va matar el fred

Municipi: Torrebesses
Comarca: Segrià
Tipus de patrimoni: Església inacabada
[EXTRET DE: http://www.torrebesses.cat/?q=node/5] Al setembre de 1869 es va col·locar la primera pedra del que havia de ser el temple parroquial de la vila de Torrebesses dels temps moderns . Era una obra pròpia d’un poble que tenia aspiracions de modernitat i buscava una solució a la falta de cabuda en l’església petita que, en les grans festes, no podia acollir al seu recinte la totalitat de la gent. Però el desastre climatològic de l’any 1870, amb la mort dels arbres de la comarca i també els dels poble per causa dels intensos freds i gelades d’aquell any, van deixar sense recursos per més de tres anys consecutius tot un poble, que va haver de renunciar a aquell projecte. L’alcalde, Tomàs Ballesté, va haver de vendre totes les terres que tenia per a poder atendre els creditors i pagar els diners gastats fins aquells moments. Així, doncs, va quedar l’església començada però inacabada. Avui en dia és coneguda com "L’església que matà el fred".
Era tan petita, aquella església —o almenys ho, era en l’època en què Torrebesses comptava amb un miler d’habitants, i aquests anaven massivament a missa, circumstàncies les dues que no es donen en l’actualitat— que un dia, cansat de veure les baralles entre els feligresos per assegurar-se un bocí de banc o situar convenientment el reclinatori en les festes assenyalades, el senyor alcalde va dir que prou, que calia construir una nova casa de Déu, més folgada. Per curar-se en salut, va ser projectada una edificació ben capaç, de grans proporcions: 41 metres de laterals, separades per vuit fortes columnes, i un campanar espectacular en forma de prolongació cap amunt del frontispici. Un temple que havia de ser l’admiració de propis i estranys, i l’enveja dels municipis dels voltants. […]
El 25 de setembre de 1869, va ser col·locada la primera pedra d’aquella ambiciosa construcció. L’endemà s’hi va celebrar la primera missa —òbviament encara només existia el solar, que les obres en aquell temps no es pujaven tan de pressa com ara—, oficiada pels bisbe de Lleida, arribat al front d’una comitiva de carros, cavalls i tartanes. Els treballs anaven amb bona marxa i la fàbrica tirava endavant, però vet aquí que les terribles gelades d’aquell mateix hivern i la subsegüent mortaldat d’oliveres van minar l’entusiasme i els recursos dels promotors, que no es van veure ni amb ànims de concloure les voltes. Tal vegada la providència pretenia indicar amb aquest fet que Déu prefereix per al seu culte el recintes humils i no tanta ampul·losa faramalla. […]
Tal com el visitant pot avui examinar, una tercera part de l’obra de la que popularment es coneix com l’església que va matar el fred, amb parets de quatre i cinc metres d’alçada, pilastres i alguna que altra arcada, es troba ja construïda. Potser si les coses haguessin millorat, algun dia s’hauria acabat per cobrir el recinte en el qual només va ser celebrada la primera i única missa.
VIDAL, Vidal (1990). "Les rutes de Ponent IV. El centre del món". Lleida: Pagès Editors, p. 87-88.
Autors: Vidal VIDAL
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Imatge de l’Església Nova de Torrebesses, o també coneguda com l’Església que va matar el fred. Torrebesses (Segrià). 2011. Autor: Viatgepercatalunya.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació