Castell de Miravet

Municipi: Miravet
Comarca: Ribera d'Ebre
Tipus de patrimoni: Castell
Categoria: bcin
Es tracta d'una fortalesa de construcció àrab datada del segle IX. Va ser aixecada sobre un turó, tocant l'Ebre, des d'on domina Miravet. El castell va ser un dels últims reductes de l'Islam a Catalunya fins que l'any 1153 va ser ocupat per Ramon Berenguer IV, qui li va donar l'Orde del Temple i el va ampliar entre els segles XII i XIII. Aquest nou conjunt es va convertir en un dels exponents de l'arquitectura romànica de l'Orde del Temple a tot Occident. Durant l'any 1307 i 1308, patí un setge per part de Jaume II on l'Orde del Temple va ser eliminada i el Castell de Miravet va passar a mans dels hospitalers, que van ser amos i senyors de la fortalesa durant més de quatre segles fins que va ser desamortitzat per Mendizábal l'any 1835.
Baixant, o pujant, pel riu en llagut o en muleta, el primer que es veu de Miravet és el castell, d’aspecte, encara avui, imponent, de pedres daurades, amb la silueta retallada contra un fons verd de muntanyes o de la blavor del cel. Per la seva estructura, segons d’on es mira, fa pensar en les fortaleses que els cristians van bastir a Orient en temps de les Croades. De les seves cinc torres, dues són escapçades. Resten dempeus les dues que van alçar els moros, a mitjan segle X, possiblement, o sia en temps del primer califa de Còrdova, Abderrahman III, quan les escomeses dels catalans litoral avall, en temps del comte Sunyer, havien començat a fer-se temibles. (En una d’aquestes expedicions els catalans van arribar a Tortosa.) Hi ha una tercera torre altiva: la de l’angle nord-est.
BLADÉ, Artur (1983). "Visió de l’Ebre català". Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
El risc i la basarda
escuden el teu dret.
(Quin àngel de la guarda
vetllava Miravet?)

Restava un Castell en runes
amb l’Ebre per mirall.
Les pàtines morunes
no fugen riu avall.

Cimeja l’atzavara,
s’ajeu el romaní.
La pedra és tan avara
del cim com del camí.

El Príncep de Viana
retorna per l’indret.
No ventes la campana,
Castell de Miravet?
MUNTANYOLA, Ramon (1982). "Llocs i focs". Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.
Es troba al cim d’un turó que forma un illot enmig del riu Ebre. El poble diu que els moros van fer-lo i que els cristians no sabien com treure’ls-en. Fins que un dia, per obra de miracle, les aigües de l'Ebre van pujar fins a inundar completament el cas¬tell i ofegaren tots els qui hi havia dintre. Queda, per tant, abandonat i en poder dels cristians. Altres va¬riants de la tradició diuen que eren els cristians els amos del castell i els moros els qui l'assetjaven.
El castell havia estat dels templers, i quan es cone¬gué la butlla pontifícia dissolent aquesta orde i abans que tinguessin temps d’abandonar-lo, el poble es va avalotar contra els frares. Units els habitants de molts pobles veïns a Miravet, que estaven ressentits dels mon¬jos militars, van entrar al castell amb l'intent de ma¬tar-los. Els guerrers es van resistir defensant-se desespe¬radament de cambra en cambra i de pati en pati fins a arribar al lloc més profund i amagat del castell, d'on ja no podien passar més, i no els quedava més terreny per a recular. Allí foren atrapats pels avalotats, que en van fer xixina. És fama que durant segles es va sentir el tuf dels cadàvers insepults i encara avui es veu una grossa taca negrosa al sol, que va fer el gran bassal de sang que durant molt temps hi va haver. Segons tradi¬ció, en ésser dissolta l’ordre del Temple van esquerdar-se les llindes i els timpans de totes les seves esglésies .
Es creu que és cau de bruixes i éssers endimoniats i fantàstics. És molt coneguda per la contrada la corranda que diu :

Gent de Móra, gent traïdora.
Aviseu els de Falset
que les bruixes es barallen
al castell de Miravet .
AMADES, Joan (2008). “Castells llegendaris de la Catalunya Nova”. Tarragona: El Medol. Biblioteca de Tradicions Populars, p. 27-28
Autors: Joan AMADES, Artur BLADÉ i DESUMVILA, Ramon MUNTANYOLA
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Vista aèria del castell de Miravet.(Ribera de l'Ebre). Fons: MHC-AVIOTEC.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació