Escaladei

Municipi: La Morera de Montsant
Comarca: Priorat
Tipus de patrimoni: Cartoixa
Categoria: bcin
La Cartoixa d'Escaladei es va fundar l'any 1194 gràcies a una concessió del rei Alfons I que tenia com a objectiu principal fixar un poblament en terres acabades de conquerir. Escaladei va ser la primera cartoixa de la península i va intervenir en la fundació d'altres creades a posteriori. Està situada en el fons d'una vall, prop de la serralada de Montsant, i pertany al terme municipal de La Morera de Montsant. A la cartoixa, el modus vivendi dels monjos estava marcat pel silenci i la oració.
A la dreta de la nau es drecen les parets que resten dels serveis del convent. Vidielles, vidalbes, heure i altres plantes arrapadisses s’enfilen pertot i clouen les voltes obertes. Per damunt dels murs clivellats treuen el cap unes grosses nogueres. A l’altra banda, les ruïnes són intransitables i desapareixen sota un tou d’esbarzers. Allí, en una de les capelles hi havia el Crist famós, que parlava al pare Joan Fort. El canceller May manà que l’enterressin al peu de la imatge i, pensant que la seva voluntat es manifestaria eternament, féu un llegat perquè una llàntia cremés nit i dia damunt de la seva tomba. Què resta avui de la voluntat del canceller May? Vanitat ne la vida; vanitat en la mort!
El pare Lluís Pasqual, que omplí de pintures els murs del temple, un dia agafava els pinzells privilegiats i es proposava de donar uns retocs a aquella imatge miraculosa. Dret, al capdamunt de l’escala, el cor se li oprimia, un ofec li aturava els pulmons i, espaordit, amb el cabell eriçat, sense esma per a davallar, se sentia colpit per la seva gosadia. Els anys de secada, tot el Priorat acudia a la imatge, i diuen els arxius que l’aigua queia aleshores, benfactora. Ara el cel és descobert damunt els murs enventrats de la capella i els sarments espinosos s’arrosseguen com serps, allà on el canceller tenia la sepultura. En cloure la nit, en lloc de la petita llàntia del llegat, milions d’estels lluen sobre la tomba.
IGLÉSIES, Josep (1957). "Scala-dei. Aiguaforts de la vida monacal". Barcelona: Editorial Selecta.
El cingle bombat del Montsant, gris-blau i rosa, senyoreja majestuós damunt els enderrocs de Scala Dei que s’amunteguen vora un flumissell parlador. Durant els bons temps del convent, hom arribava a la cartoixa per un camí suau i delectable. A estones la cartoixa per un camí suau i delectable. A estones tenia unes creus amb seient entorn, i els frares hi reposaven quan setmanalment eixien de la clausura per al seu divertiment. Ara el camí és esventrat i les creus i els graons que les subjectaven, tot plegat qui sap on para.
Sota el dosser de l’olivereda apareix, nu i mig soterrat, l’arc que donava entrada al convent. El frontis monumental de la clausura es manté dret i sol, al fons, redossat a la muralla. Per l’ull esbatanat de les finestres, el Montsant mostra els tons ataronjats del cingle. Els esbarzers no deixen sinó un estret passadís, el qual, per sota les arcades de l’atri, permet d’arribar a l’església.
El temple roig, fet de carreus d’arenisca, es mostra descarnat amb la gran volta oberta. L’heura recobreix bona part de les parets interiors i, en el sòl remogut, arrelen, plens d’ufana, esbarzers i baladres. ¿On són les pintures que ornaven els murs i els sepulcres que els buidaven? Barons insignes confiaven de donar pau eterna al seu cos sepultant-lo dins la nau perfumada d’encens i plena dels ressons tremolosos de les cantúries dels frares. Poc s’imaginaven que mans impietoses havien d’espargir els seus ossos a la recerca folla de tresors fantasiosos! Quantes de pregàries no han ascendit vers la volta, dins d’aquest temple! Ara el cel es contempla de dins la nau estant. L’església té un sostre blavís; cap volta igualment alterosa no podia ésser-li imaginada. Els cants monacals i els mots de les pregàries ascendirien més dretures vers el cel, sense l’obstacle material dels carreus que s’ajustaven en el sostre del temple.
IGLÉSIES, Josep (1957). "Scala-dei. Aiguaforts de la vida monacal". Barcelona: Editorial Selecta.
Autors: Josep IGLÉSIES
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Entrada principal de la cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, el Priorat). Imatge: Josep Giribet. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació