Castell de Móra d'Ebre

Municipi: Móra d'Ebre
Comarca: Ribera d'Ebre
Tipus de patrimoni: Castell
Categoria: bcin
El castell de Móra d'Ebre està situat al nucli antic del municipi que porta el seu nom, en un indret alt des d'on s'obté una bona panoràmica del riu Ebre i dels territoris propers. La fortalesa – de la qual es conserven uns 350 metres de muralles exteriors, dues torres i les antigues dependències que contenen una terrassa- va ser construïda en època d'ocupació musulmana i recuperada pels cristians a mans de Ramon Berenguer IV al segle XII. L'edifici i tot el que conté va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i actualment es troba en procés de restauració.
El castell (del qual encara en resten les muralles exteriors i dues torres escapçades), és situat sobre una timba dominant alhora el riu i la població. Les muralles tenen un perímetre, molt irregular, d’uns 350 metres. Per la banda del riu —que llisca a llevant tirant cap al sud— devia ser inexpugnable. I difícil de prendre també pel sud-oest, on s’estintola el poble en el vessant d’un turó. Només per la banda de ponent, on hi ha el Calvari, l’elevació del terreny permet d’atacar la fortificació. Però és just en aquest punt feble que s’alçaven les dues torres circulars, a l’un i a l’altre extrem del pany de muralla. Pel que avui encara es pot veure, era a l’empara d’aquestes torres que hi havia el primitiu habitacle dels barons d’Entença, feudals de Móra, de Garcia i d’una bona extensió del Priorat, així com de les muntanyes de Prades, que havia heretat del senyoriu de Castellvell.
Móra havia quedat (com Tivissa) al marge de la cessió feta als templers per Ramon Berenguer IV, de les terres i viles que avui integren tota la Terra Alta i bona part de la Ribera. D’ací les lluites, per litigis jurisdiccionals, dels cavallers del Blanc Mantell, aliats amb els Montcada, que tenien casa a Ascó, amb aquell primer Berenguer d’Entença, senyor de Móra, que serví amb coratge i fidelitat tres comtes reis: el Conqueridor, Pere I el Gran i Alfons el Liberal. La seva muller fou aquella famosa Na Galbors que, mentre ell combatia, amb Alfons, en terres de Cerdanya, va resistir, dintre el castell de Móra, el setge dels templers miravetans. Berenguer d’Entença i Na Galbors
van tenir una filla, Saurina, que, maridada amb el famós almirall Roger de Llúria, fou mare de l’altre Berenguer d’Entença, cap d’almogàvers que arribà a megaduc de Romania i senyor d’Anatòlia.
BLADÉ, Artur (1970). "Els setges de Gandesa i del castell de Móra d’Ebre". Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
Autors: Artur BLADÉ i DESUMVILA
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Restes del Castell de Móra d’Ebre ( Ribera d’Ebre) 1990. Autor: Jordi Contijoch Boada. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació