Antic Far de Buda

Municipi: Sant Jaume d'Enveja
Comarca: Montsià
Tipus de patrimoni: Far
L'antic Far de Buda va ser construït l'any 1864 seguint els dissenys de l'arquitecte i enginyer Lucio del Valle. Estava situat a la Illa de Buda, una illa maritimo-fluvial situada a la part més oriental del Delta, prop de la desembocadura i envoltada pels dos braços del riu. El far, en el seu moment, va ser una de les construccions més altes en material metàl•lic al món. Tenia una alçada de més de 50 metres i va ser aixecat en un banc de sorra, en un indret despoblat. La gran torre de ferro va sofrir alguns impactes durant la Guerra Civil, però va ser la regressió del Delta qui la va fer caure finalment l'any 1961 degut a un temporal.
Veiem pondre's el sol des de la barca, a la desembocadura de l'Ebre. Vora les illetes i dunes els ànecs s'ajoquen en jaç de bardisses i jonquerals. Per l'est s'endevina el cap de l'antic far, ara semicobert per les aigües mòbils del riu. Mar en calma, a penes un suau onatge que es torna suc de taronja a l'horabaixa. Aquí tot sembla aquós i el cor es muda d'ingravidesa. Aquest matí a la punta del Fangar la llum ho emmirallava tot, diluïa les dunes en blaus i en espills l'aigua soma: i nosaltres semblàvem blancs pelegrins a punt de volatilitzar-se dins la calitja.
PEREA I SIMÓN, Eugeni (1995). Les mallorquines. Barcelona: Edicions Destino, p. 79-80.
L'Ebre travessa, en la més gran part del seu curs, terres molt pobres, sense arbres, devastades. La seva força erosiva en travessar aquestes terres és enorme, de manera que arriba a l'última part del seu curs carregat de fang, arrossegant una enorme quantitat de llim. Tots els rius tenen un color perquè les seves aigües són més o menys clares. El color de l'Ebre, en el seu curs final, ja no té res a veure amb l'aigua, i el seu to no li ve pas donat per l'aigua sinó pel fang, un fang de color groguenc, dens, espès, que el riu sembla arrossegar amb una certa dificultat.
Són aquestes aigües carregades de fang, producte de la força erosiva del riu, l'explicació del delta. El delta de l'Ebre creix sense parar. Cada any guanya sobre el mar. La boca del riu es defensa admirablement contra l'embat del mar. Cada forta riuada implica l'eixamplament de les terres del delta, la deposició de mils i mils de tones de fang que s'afegeixen a les que el curs del temps ha dipositat davant el mar. El riu arriba tan dens i pesat de llim, que el mar no es pot emparar de l'enorme massa fangosa. El far de l'illa de Buda fou construït a la darreria del segle passat, tocant pràcticament al mar. Ara, des del far metàl·lic al mar, hi ha una llarga caminada. Són terres que el riu ha format, assentat dins el mar.
Seria ridícul, és clar, de comparar el delta de l'Ebre amb l'immens delta del Nil. Quantitativament no hi ha parangó possible. I, tanmateix, el delta de l'Ebre és el segon del Mediterrani. El fenomen geogràfic, des del punt de vista qualitatiu, és el mateix. El Nil en gros, l'Ebre en petit, són dos corrents d'aigua que arriben al mar després d'haver travessat dos deserts amb una força erosiva fantàstica. No són pas dos corrents d'aigua. Són dos corrents de fang.
PLA, Josep (1976). Tres guies. Barcelona: Edicions Destino, p. 1100.
Quan el van plantar era bastant a prop de l’aigua, però en una dècada va quedar quasi dos quilòmetres terra endins; després el bec del delta va començar a minvar i la mar va anar acostant-se a aquell far de forma pintoresca. Era com una baldufa metàl·lica de la qual sortia, cimera, la columna que rematava el llum, i el conjunt semblava com engabiat per uns tirants de ferro. La mar es va menjar el far...
BARRAL, Carlos (1982). Pel car de fora, Catalunya des del mar. Barcelona: Edicions 62.
Autors: Carles BARRAL , Josep PLA , Eugeni PEREA i SIMÓN
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge
Antic Far de Buda, Sant Jaume d'Enveja (el Montsià). Autor: Desconegut. Arxiu Comarcal del Baix Ebre, fons Ramón Borrell.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació