Catedral de Tortosa

Municipi: Tortosa
Comarca: Baix Ebre
Tipus de patrimoni: Catedral
Categoria: bcin
Monument cristià situat en l'espai ocupat anteriorment pel fòrum romà, que fou succeït en el temps primer per la seu visigòtica i, després, per una mesquita. Ramon Berenguer IV recuperà Tortosa l'any 1148 i nomenà nous bisbes. Entre el 1158 i el 1178 es va manar construir la antiga seu romànica que quedarà endinsada per la nova catedral gòtica, començada a construir l'any 1347 i quedarà adossada a la galeria nord del claustre anterior i sobre algunes dependències comunitàries. Cal destacar l'Altar Major i el Retaule Major, un conjunt artístic realitzat al segle XIV en fusta policromada i daurada que compta amb la presència de la Mare de Déu de l'Estrella.
L’Ebre entra a Tortosa d’una manera triomfal —i no ho dic pas per un determinat monument, ja rovellat del tot—, sinó perquè lligada la ciutat pels seus dos ponts (abans de la darrera guerra n’hi havia tres) amb els carrers que fan de riba, el fort de la Suda a l’esquerra, l’església del Roser —una mica florentina— a la dreta, ofereix una bella perspectiva, d’acord amb la vocació de gran ciutat que Tortosa sembla haver tingut des que els romans van anomenar-la Julia Augusta Dertosa. Fou un romà també, Cató el Gramàtic, que dos segles abans de l’era cristiana va cantar l’«Hiberus pulcher, magnus et pisculentus», l’Ebre net, gran i ric en peixos. Els àrabs, al seu torn, van fer de Tortosa la capital d’un reialme i van senyorejar-la a la vora de quatre segles i mig. Ja hem parlat del coratjós comte rei que va reconquerir-la, després d’un llarg setge, per terra i pel riu, amb l’ajut dels templers, dels genovesos i dels cavallers de la noble estirp dels Montcada. El carrer de Montcada recorda, encara avui, a Tortosa, aquella gesta. En l’edat mitjana fou ciutat de Corts i punt de partida de grans empreses marítimes i va donar llum al primer llibre de dret escrit en la nostra llengua. Artísticament, la joia de Tortosa és la catedral, d’un goticisme finíssim per dins, renaixentista i abarrocada per defora. En el lloc on s’assenta hi hagué el temple romà i posteriorment la mesquita alcoranista.
«Tortosa, cor dels Països Catalans» dins BLADÉ, Artur (1983). Visió de l’Ebre català. Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
Autors: Artur BLADÉ i DESUMVILA
Àmbits: Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Catedral de Santa Maria, Tortosa (Baix Ebre) 1988. Autor: Victòria Almuni Balada. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació