La Terra Alta

Municipi: -
Comarca: Terra Alta
Tipus de patrimoni: Paisatges de la Batalla de l'Ebre
Categoria: Altres
Categoria secundària: other
Els indrets, localitzacions i turons enumerats per Avel·lí Artís-Gener (1912-2000) corresponen a la zona controlada inicialment per l’exèrcit republicà al territori de la comarca de la Terra Alta. L’autor, a “Viure i Veure”, relata les seves memòries i experiències que visqué, quan s'allistà com a voluntari, al front de batalla durant la Guerra Civil. La comarca fou l'escenari on es van enfrontar l’exèrcit feixista i les tropes republicanes a la Batalla de l’Ebre (entre juliol i novembre de 1938), una de les més importants i sagnants de la Guerra Civil.
El nostre avançament per la Terra Alta ens havia dut cap al nord i ocupàvem la serra de Berrús, al límit de la Ribera, i pel sud enllaçàvem amb altres Unitats del V Cos d'Exèrcit, ja en territori del Baix Ebre. Teníem gent al Tossal de la Gaeta i al dels Gironesos cap al Septentrió, i les nostres darreres posicions envers Migjorn eren a la Serra de Cavalls, el Puig de l'Àliga i el Tossal de Sant Marc, admès una vegada més que la memòria no m'hagi fet traïment.
(Miro i remiro aquells mapes amb els quals havia estat tan familiaritzat, però avui em costa de retrobar-hi unes endreçúries que aleshores em sabia de cor. És en aquest punt nefast on arrenca la meva inseguretat respecte a l'exacta ubicació del meu relat i, amb tot i tot, una tènue veueta interior em diu que continuï, que no vaig tan errat com això.)
Teníem el lloc de comandament de la 60 Divisió al barranc de la Bremonosa, a un parell o tres de quilòmetres de la carretera que va de les Camposines a Corbera. No sé pas qui havia tingut la idea d'instal·lar el lloc de comandament d'una Divisió —del qual depenia la sort de deu o dotze mil persones—encaixonat al fons d'un abrupte escorranc, a frec, això sí, d'una única carretera que en ambdues direccions menava a indrets per ara al nostre poder. Però qui havia decidit allò no sabia ni un borrall del reglament militar o, si més no, de l'estil combatent del general Franco, embegut d’ortodòxia. Sempre, tant com va poder i pràcticament fins al final de la contesa, va estalviar els encontres frontals, acèrrim partidari com era de l’estratègia envolupant. És cert que l’oficina del comandant, del comissari i del cap de l'Estat Major era a la caixa d’un gran camió, prefiguració de les majestuoses rulotes actuals, agençada com a quarter general i, naturalment, amb un xofer permanent de guàrdia, a punt d’engegar el motor el dia que les coses es presentessin esguerrades.
ARTÍS-GENER, Avel·lí “Tísner” (1990). "Viure i veure/2". Barcelona: Editorial Pòrtic, S. A., p. 281-282.
Autors: Avel·lí ARTÍS-GENER Tísner
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Vista d’una de les Serralades de la Terra Alta (Tarragona) 2004. Autor: Josep M. Pérez Suñé, Pere Rams i Folch. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació