Mequinensa II

Municipi: Mequinensa
Comarca: Baix Cinca
Tipus de patrimoni: Poble enderrocat
L'antiga vila de Mequinensa, situada a la Franja Aragonesa, va ser enderrocada degut a la construcció del pantà de Riba-roja. La vila és un municipi extens, coronat pel Castell de Mequinensa dalt d’un turó, una gran posició estratègica que permet observar les confluències dels rius Segre, Cinca i Ebre. La fortalesa està envoltada per set torres rectangulars i és considerat un dels millors castells gòtics de la Corona Catalano-aragonesa. Actualment, és propietat de la Fundació Endesa.
A Mequinensa hi ha una dissimulada abundància de botigues. Aquesta de la plaça deu ésser com un centre de contractació, dipòsit de notícies, pregoner local i remei per a la set i les cabòries. Alhora càlcul i improvisació, el més elaborat cartell de refrescos alterna amb un paper de diari que fa de paravent on manca un vidre. La plaça és sòrdida, però hi passa tothom. Enfront d’aquesta façana hi ha l’església, mostra demencial de l’arquitectura més barrejada, mola freda i despietada. Però, malgrat l’aire abandonat i d’anar tirant que tenen les coses, percebem a Mequinensa una vigoria vital, una energia de supervivència, malgrat la problemàtica del futur de les seves mines, la tradicional agricultura, l’aiguabarreig de gent i la lletjor palesa del medi. Adorable poble català de la «província» de Saragossa, que rep les escorrialles del gran riu oscenc i del gran riu lleidatà per fondre-les en la correntia mascla i poderosa de l’Ebre.
VALLVERDÚ, Josep [fotografies Ton Sirera] (1968). Catalunya Visió. La Segarra / el Segrià / la Noguera / la Llitera / el Baix Cinca. Barcelona: Editorial Tàber.
MEQUINENSA

Darrere el taulell de fusta de la recepció, fotografia vertical en blanc i negre dels llaüts amarrats a la riba de Mequinensa. Sempre que trec el nom de Jesús Moncada, el mequinensà respon amb la consciència feliç i agraïda que identifica l’autor amb el poble. […]
I em fa passar al menjador amb les cadires posades de potes enlaire sobre les taules, taules que en temporada alta s’omplen d’alemanys, i m’ensenya un dibuix de colors emmarcat, molt gran, de la Mequinensa vella, llavors que estava situada just al vèrtex, a la cruïlla on el Segre desemboca a l’Ebre. La Mequinensa antiga era més de l’Ebre que del Segre; la nova és completament del Segre. El dibuix que m’ensenya es va fer a partir d’una fotografia en blanc i negre que penja a molts d’establiments —i segur que a molts menjadors privats—, una fotografia de la Mequinesa vella, una fotografia que l’Enher, l’empresa constructora del pantà, va fer abans d’enderrocar el poble.
SALA, Toni (2007). Autoestop. Viatges per la Catalunya d’ara. Barcelona: Edicions 62, p. 16
MEQUINENSA

Els nens ja són a col•legi i pel passeig llarg, estret i pavimentat que segueix el Segre no hi passa ningú. Aquí es fan les regates. Contemplo el vol tranquil i estirat de tres cigonyes. El parrupeig descontrolat dels coloms ocupa tota la resta.
Me’n vaig en direcció al castell de Mequinensa, encimbellat just a la punta de la cantonada de la muntanya, a sobre el poble vell. Els castells són la materialització del poder. Tots aquests pobles i ciutats amb l’artefacte emmurallat del vigilant inexpugnable, sempre a sobre, a perpetuïtat. Era molt lògic que l’Enher muntés allí el camp base quan va construir la presa. Ara el castell està en obres. Es convertirà en la seu dels arxius de la companyia. Té uns murs ben tallats, que de nit s’il•luminen. Al dessota, del poble vell de Mequinensa amb prou feines se’n distingeixen les ruïnes. Aquí van llençar les cendres del Jesús de cal Vell. […]
Caminar per les ruïnes de la Mequinensa antiga és difícil. A Berlín encara avui venen trossos de mur. Podria endur-me’n una pedra fantasmal, un tros del que ja no és.
SALA, Toni (2007). Autoestop. Viatges per la Catalunya d’ara. Barcelona: Edicions 62, p. 17-19
Autors: Josep VALLVERDÚ , Toni SALA
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Imatge del castell de Mequinensa i el seu entorn, Mequinensa (Baix Cinca) 2011. Autor: PMR Maeyaert, LoCloud.
Ajuntament de Mequinensa. 2015. Autor: Sisco Castañ
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació