Sant Romà

Municipi: Llavorsí
Comarca: Pallars Sobirà
Tipus de patrimoni: Despoblat
Les línies de Marta Alòs fan referència al poble de Sant Romà de Tavèrnoles -conegut popularment com “Sant Romà”- situat dins el terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà. El poble es troba a més de mil dos-cents metres d’altitud, a la part oriental de la Noguera Pallaresa i està deshabitat des de l’any 2011, tot i que l’abandó progressiu es va produir durant el segle XX degut a la manca de serveis bàsics com la llum i el gas, o infraestructures com la carretera d’accés al poble, que va ser projectada però mai construïda.
Sant Romà, els de la comarca sempre li han escurçat el nom, està deshabitat des de l’any 1994, quan encara hi vivia una família, els de casa Batlle. M’expliquen que l’home de la casa baixava i pujava cada matí a lloms d’un ruc per vendre llet. M’imagino com deurien d’anar les lleteres amunt i avall per aquelles ziga-zagues de pissarra enmig de l’hivern. Allò sí que era treballar de valent, fes fred o calor, aquella gent de muntanya sabia el que era guanyar-se el pa amb la suor, o el gel, del seu front. […]
Caminar pels carrers d’aquest poble abandonat és atansar-se a unes cases, la majoria esfondrades, en un estat de conservació penós, però que un dia van senyorejar les muntanyes i que, de ben segur, van provocar l’enveja de molts veïns de la vall del Romadriu. El progrés i la incomprensió de molts dirigents d’aquest país nostre es va endur per davant casa Blasi, casa Batlle, casa Malló, casa Toni, casa Curiós, casa Felip, casa Andreu, casa Forn, casa Jepó, casa Sabiel, casa Malet, casa Serió i la Rectoria. Totes, sense deixar-me’n cap ni una, ploren desconsolades enmig d’un silenci aclaparador. Cases esventrades, parets enderrocades per la força del temps. El safareig gairebé desaparegut i l’abeurador, on hi ha gravada en una pedra la data 1948, contempla una font per on un dia brollava l’aigua de la mateixa roca. […]
A l’església de Sant Quirze, amb un campanar d’espadanya mig esfondrat, l’esgarrapada del temps també li ha passat factura. L’església pertany a un poble que, com els altres pobles perduts, també espera. Amb serenor. Amb la paciència que només els pacients posseeixen. Pobles que saben que, tot i l’aparença d’abandó, els que un dia van haver de marxar tornaran. Potser amb altres cares i dins d’altres cossos, però amb la mateixa nostàlgia de quan van deixar aquelles parets ara enrunades. I el poble serà allà, esperant-los amb els braços oberts. Perquè, ningú, ningú, no oblida allò que estima.
Alòs, Marta (2014). “La nostàlgia de les pedres. Sant Romà de Tavèrnoles. El Pallars Sobirà” a: CORTADELLAS, X.; PUJADÓ, J. (Coord.). "Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya". La Bisbal d’Empordà: Sidillà, pp. 270-275.
Autors: Marta ALÒS
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Restes del poble de Sant Romà de Tavèrnoles, Llavorsí (Pallars Sobirà) 1964. Autor: Joan Tous i Casals. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació