Monestir de Santa Maria de Gerri

Municipi: Gerri de la Sal
Comarca: Pallars Sobirà
Tipus de patrimoni: Monestir
Categoria: bcin
El monestir de Santa Maria de Gerri es troba dins la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà. El monestir té origen en una església que probablement fou fundada en els temps dels visigots i que, posteriorment, fou derruïda pels sarraïns. Anys després, cap a principis del segle IX, el conjunt va ser reconstruït i s’adoptà la Regla de Sant Benet. El monestir fou consagrat l’any 1149 per l'arquebisbe de Tarragona i més de quatre segles després, l’any 1592 va ser incorporat a la Congregació Claustral Tarraconina. Al primer terç del segle XIX, amb les desamortitzacions, el monestir fou finalment exclaustrat. L’antic monestir benedictí està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Al menjador, va obrir les persianes del balcó per deixar passar la llum del dia. L'urgell de la paret del bufet rebia la claror del balcó de manera natural, quasi com si fos la llum de dins del quadre. El campanar de cadireta del monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal resplendia il·luminat pel sol capvespral, quasi vermellós. El campanar de tres pisos, el campa­nar de les cinc campanes que havia observat infinites vegades i que l'havia ajudat a somiar durant les llarguíssimes i avorrides tardes de diumenge. Al bell mig del pont es va aturar, impressionat, per contemplar-­lo. Mai no havia vist un campanar com aquell i va entendre els que li havien explicat que el monestir on ara arribava era una institució que fins feia poc era rica i poderosa gràcies a les salines. Per contemplar-lo amb llibertat, es va haver de llevar la caputxa i el seu front noble i ample quedà il·luminat com el campanar per aquell sol que s'ocultava per Trespui. En aquella hora capvespral els monjos ja devien començar el refrigeri del sopar, va calcular.
CABRÉ i FABRÉ, Jaume. Jo confesso, p. 441-443
El monestir de Santa Maria fou consagrat l'any 1149 per l'arquebisbe de Tarragona. Assistiren a l'acte, al costat d'Artal, comte del Pallars, els bisbes d'Urgell, Barcelona, Ausona, Saragossa, Girona i Lleida. Aquest convent existia ja el segle VIII, i la seva senzillesa romànica produeix avui una impressió inoblidable.
Però avui això que fou viu i important està abandonat al seu destí de ruïna. Al davant i a l'esquerra té dos petits tancats on encara es llegeix «Cementiri municipal» i on l'herba creix fins a l'alçada dels meus ulls. M'he aturat, també, davant de la porta del convent. Sobre l'antiga pedra que es desfà, hi han posat un cartell nou acabat de fer: «Mujer cristiana: no deshojes la bella y delícada flor de la modestia».
El barceloní pensa, en veure aquest contrast, en contemplar la podrida teulada que un dia van beneir set bisbes, com s'ha despullat la dura i espinosa flor de la fe.
ESPINÀS i MASSIP, Josep Maria. "Viatge al Pirineu de Lleida" (p. 57-58)
Autors: Josep M. ESPINÀS
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Vista General de l’antic monestir de Santa Maria, Gerri de la Sal (Baix Pallars). Autor: Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Església del monestir de Santa Maria de Gerri. 2006. Autor: Josep Santesmases i Ollé
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació