L'alzina del Passeig de Gràcia

Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Tipus de patrimoni: Arbre
Aquesta prosa probablement fou redactada pels volts de 1900 mentre s’estava construint l’eixamplament de la ciutat de Barcelona. Jacint Verdaguer, malalt i pobre, es mostra dolgut amb la ciutat i parla amb una alzina. L'alzina, que estaria situada entre els carrers de Rosselló i Còrsega a la part esquerra de la Rambla, li serveix per fer un paral·lelisme entre la seva vida i la de l’arbre que evoca l’entorn muntanyenc que la va veure néixer. Tots dos trasplantats de la muntanya a una ciutat on el poeta se sent foraster i inadaptat malgrat haver-hi viscut gran part de la seva vida.
Filla de les muntanyes, qui t’ha plantada aquí a la vora d’un passeig i enmig de l’eixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins a prop de la mar. La Providència t’ha deixat enmig de la nova Barcelona per recordar-li que fou un prat, com los empresaris de les vies fèrries deixen un monturull de terra de cada desmunt, com a testimonis de la feinada feta que diu als viatgers: “mirau a on érem i a on som”. Mes no t’enyores aquí tota sola? No trobes a faltar les teves germanes que estan lluny d’aquí, a l’altra banda de Collserola o del Montseny, renyides amb aqueixa civilització que et migra, t’escanyoleix i et deshonra? No enyores aquelles immenses ramades d’ovelles que davallaven mandrosament de la collada, com una congesta que esquitlladissa, rossola i camina envers la plana? Elles cercarien la teva ombra emparadora i el teu patriarcal redós i amb sos bels planyívols te’n donarien lo grans mercès. No enyores aquells pastors que semblen fets de la teva fusta, amb los esclops ferrats als peus, amb la barretina al cap i coberts amb una samarra feta de la pell del bestiar de llana de pastura? Allà tu fores la seva amiga i confidenta; tu els faries de casa, tu series la seva llar. [...]
Això de ser jove a cent anys, això de no envellir mai, aquí tampoc s’estila entre els arbres. Los del passeig fan com los hòmens que van amunt i avall a la teva ombra: viuen de pressa i corrent, i a vint-i-cinc anys són vells, i a trenta són decrèpits. Tu arribes a la vida ara tot just, i quantes vegades los vegeres canviar en aqueixa via? Quantes los veuràs canviar encara si et deixen envellir? Mes, si creixes gaire, si eixamples gaire ta copa, no et deixaran pas morir de vellor, et faran la corretgeta. Descarrega'l
VERDAGUER, Jacint (2003). "L'alzina del passeig de Gràcia". a: "Lo cornamusaire i altres proses. Totes les obres, vol. I". Vic: Proa, p. 553-554.
Autors: Jacint VERDAGUER
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
L'alzina del Passeig de Gràcia quan fou tallada el setembre de 1908. Pàgina de l'Esquella de la Torratxa
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació