Mines de Bellmunt

Municipi: Bellmunt del Priorat
Comarca: Priorat
Tipus de patrimoni: Mines abandonades
Les línies de Joan Asens fan referència a l’explotació mineral que es duia a terme al poble de Bellmunt del Priorat, que comptà dins el seu terme municipal amb un conjunt de mines importants per l’economia de la regió degut a la quantitat i qualitat de les seves extraccions. Cal destacar dins aquest conjunt l’anomenada Mina Eugènia, que s’estenia fins a més de sis-cents metres de profunditat. L’explotació de la zona s’inicià a finals del segle XIX i visqué els seu punt més àlgid durant el primer terç del segle XX. El complex va estar en actiu fins a la dècada dels setanta i, en l’actualitat, trobem el seu propi museu, inaugurat l’any 2002.
Al terme, des de temps immemorial han estat aprofitats els filons de plom, veient-se vells obrats de mines per moltes partides.
La troballa de diverses eines i cabassos recoberts de pell, atribuïts a l’època romana, fa creure que ja durant aquella dominació el plom de Bellmunt era explotat i aprofitat; i fins i tot hi ha possibilitats que els filons a flor de terra fossin utilitzats anteriorment pels pobladors ibers.
El mineral era extret, amb medis rudimentaris, obrint galeries i pous esglaonats, algun dels quals arribà a profunditats properes als cent metres. […]
La gran indústria minera representà per a l’economia del poble un canvi radical. Els estralls de la fil·loxera no es feren sentir amb la intensitat dels altres llocs, i fins i tot els jornals de les mines de Bellmunt foren de gran ajut pels pagesos arruïnats dels pobles veïns.
La creació, però, de gran nombre de llocs de treball representaria també l’arribada de multitud d’immigrants.
El poble senzill i de tradició pagesa, es veié en poc temps convertit en un centre de població minera, on els nouvinguts eren ja gairebé majoria.
A Bellmunt aquestes circumstàncies representarien un greu problema per a la seva identitat. El fet que la majoria dels immigrats visquessin als nous grups de cases construïdes prop de les mines, agravava encara la situació amb el consegüent perill de sorgir al poble dues comunitats distintes. La gran eufòria de castellanització de la postguerra hi ajudava fortament.
La personalitat del grup autòcton i la comprensió i la bona voluntat de tothom, portarien, no obstant, a una integració total del nucli foraster, i quan l’any 1970 la gran empresa minera tancava, i era obligatori un nou moviment, ara d’emigració, molts dels vells immigrants marxarien de Bellmunt amb el sentiment de deixar el seu poble.
ASENS, Joan (1981). "Guia del Priorat". Tarragona: Edicions de la Llibreria de la Rambla, p. 55-56.
Autors: Joan ASENS
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Imatge de les Mines de Plom de Bellmunt, Bellmunt del Priorat (Priorat) 1986. Autor: Albert González Masip. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació