Oroners

Municipi: Camarasa
Comarca: Noguera
Tipus de patrimoni: Despoblat
Oroners és un poble deshabitat que es troba dins el municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera. Localitzat a l’extrem oriental de la serra de Montclús i en una posició estratègica s’alçava el castell d’Oroners i la seva església, amb les cases del poble al voltant. Cap al segle XII, la població es traslladà cap a la vora de la Noguera Pallaresa, abandonant el nucli antic del poble. Finalment, fou abandonat a principis del segle passat.
A sota, el poble jussà va viure tranquil·lament la seva història. Fins i tot, degué tenir una certa població ja que, antigament, les esglésies de l’Ametlla del Montsec i de Sant Just —també un poble “perdut”— depenien de la de Sant Salvador d’Oroners. Sis focs al segle XIV, diuen el fogatges; trenta edificis amb setanta-sis habitants de fet i setanta-set de dret, diu Ceferí Rocafort a la Geografia General de Catalunya, just els anys en què degué abandonar-se. Tot començà a acabar-se quan el 1917, la Canadenca inicià les obres de la presa de Camarasa per embassar, un cop més, la Noguera Pallaresa abans de la seva unió amb el Segre, als Dos Rius, a Camarasa. Oroners estava condemnat, gairebé a la cua de l’embassament però situat massa arran de riu. La seva horta, el seu mitjà de subsistència, quedà totalment inundada; una història entre èpica i desoladora que ja narrà J. Carner-Ribalta el 1941, a Sícoris, la seva biografia d’un riu català. […]
Oroners quedà deshabitat a partir d’aquella data i els habitants s’escamparen pel territori, un fet gens insòlit a les nostres terres i especialment a la Noguera, on malauradament hi ha molts exemples de pobles negats pels embassaments de les dues Nogueres o del Segre. Ara, les aigües juguen a ensenyar el que queda del poble. Quan passes per la carretera del Doll i mires la serra, sempre és una incògnita saber què es veurà. Quan l’embassament és baix apareixen els esquelets de les cases, sense sostres, quatre o tres parets dempeus, escalonades al vessant, fetes de pedra del país, senzilles. Quan és ple, amb prou feines si s’intueix que hagués existit altra cosa en aquell entorn que el casalot i l’església sota la cinglera, tossuts i bells.
MASVIDAL, Cristina. “Dos pobles perduts. Oroners. La Noguera” a CORTADELLAS, XAVIER, PUJADÓ, JUDIT (Coord.) (2014). “Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya”. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, p. 195-196.
Autors: Cristina MASVIDAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Imatge dels Pobles de Oroners i la Baronia sota l’embassament, Camarasa (Noguera). Autor: Desconegut. Imatge facilitada per Cristina Masvidal.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació