Orrit

Municipi: Tremp
Comarca: Pallars Jussà
Tipus de patrimoni: Despoblat
Orrit és un antic poble fundat en època tardo-romana situat dins el terme municipal de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. El poble estava situat dalt un turó, prop de la Noguera Ribagorçana, a més de vuit-cents metres d’altitud. Els seus habitants van abandonar el poble progressivament des de mitjans del segle XIX. Cap a inicis del segle XX, hi residien poc més de vint habitants. Actualment, es troba abandonat i en ruïnes.
Orrit és un petit llogaret situat sobre la serra de la Costa, a tocar del riu Noguera Ribagorçana i de la vila d’Areny. La silueta que encara es pot veure avui dia d’Orrit ens mostra una imatge de total abandonament, amb cases caigudes i totalment derruïdes, amb algun edifici que encara es manté en peu, amb una església, el campanar de planta quadrada i les restes de la torre del castell que encara avui sembla que ens cridin dient que sota les pedres caigudes, dins els murs de les cases, de les eres, dels bancals i dels camins que pugen cap al vell Orrit, i sota dels matolls que recobreixen pedres i murs, fins fa no gaires anys, hi bategaven els cors i hi fluïa la sang i la vida d’uns homes i dones que ja fa massa temps els han deixat abandonats per cases i terres millors.
Orrit, etimològicament, vol dir, ‘el llunyà’ en basc, i és en aquesta llunyania on trobem la clau de la seva importància al llarg de la història i, també, de l’abandonament actual en una vall plena de constants silencis, desmemòria i oblits.[…]
La història de la gent d’Orrit, de les pedres que van aixecar, de les seues cases i masos és la història d’uns homes i d’unes dones que van viure a la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana, a la Terreta en sentit ampli; gent que es va refugiar dalt de la muntanya i que es va protegir i defensar de l’enemic, però que també va conrear les terres, els bancals de les muntanyes i els camps de la vora del riu i els bancals. La gent d’Orrit: hereus dels homes de les coves de Sant Gervàs i dels dolmens de Cornudella, dels ibers orritencs docilitzats per romans, visigots i musulmans, on Orrit sempre era el vell i llunyà sentinella, el centre neuràlgic de control i poder, el guardià de tota aquesta vall mitjana de la Noguera Ribagorçana.
BARRULL, Carles. “Lluny de tot. Orrit. El Pallars Jusà.” a CORTADELLAS, Xavier, PUJADÓ, Judit (Coord.) (2014). “Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya”. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, p. 199-200.
Autors: Carles BARRULL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Vista del pont d’Orrit, una casa i el seu entorn, Tremp (Pallars Jussà) 1977. Autor: Joan Tous i Casals. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (http://invarquit.cultura.gencat.cat/).
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació