Convent de Sant Salvador

Municipi: Horta de Sant Joan
Comarca: Terra Alta
Tipus de patrimoni: Convent
Categoria: bcil
Joan Perucho i Gutièrrez (1920-2003) ens narra en aquestes línies com descobrí que el famós artista Pablo Ruiz Picasso havia arribat a visitar el municipi d’Horta de Sant Joan, situat a la comarca de la Terra Alta. L'estada del famós pintor també queda recollida en el fragment de Josep Palau i Fabre (1917-2008) a "Picasso i els seus amics catalans". Se sap que la seva primera estada s’allargà des de l’estiu de l’any 1898, convidat pel seu amic Manuel Pallarès. Durant la segona, prop de deu anys després (maig de 1909), va estar acompanyat d’una de les seves parelles, Fernande Olivier. Un dels indrets que el van inspirar va ser el Convent de Sant Salvador d’Horta, que tot i que es conserva a dia d’avui la seva església, la resta del conjunt es troba en ruïnes.
Situem-nos a l'any 1898. Picasso retornà de Madrid malalt. Els seus pares L'esperaven a Barcelona preocupats pel seu estat de salut i després per allò que segurament el metge recomanaria: un canvi d'aires a muntanya. Com és sabut, no nedaven en l'abundància. El seu íntim amic, Manuel Pallarès, va resoldre el problema invitant-lo a passar una llarga temporada plegats a la casa pairal d'Horta de Sant Joan, poble situat als contraforts dels abruptes ports de Beseit, a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona. [...]
Horta és realment un poble "cubista", amb el perfil de les seves cases fortament contrastat en cubs, l'un damunt de l'altre, amb el ple i el buit de les seves masses i forats-espai, homologant-se tot allò en un conjunt presidit per l'església. És un poble antic fent d'estrep a una església antiga. El resultat és perfecte.
A la seva dreta es dreça l'estructura cònica de Santa Bàrbara, amb el convent de Sant Salvador d'Horta, sant contemporani de Felip II que, segons el llibre de l'erudit del segle XVIII, Pere Serra i Postius, Prodigios y finezas de los Santos Angeles hechos en el Principado de Cataluña (Barcelona, 1726), cuinava divinament gràcies a la intervenció dels celestials ajudants.
PERUCHO, Joan (1993). "Picasso, el cubisme i Horta de San Joan". Barcelona: Columna Edicions, p. 17-18.
Horta, o Horta d'Ebre, o Horta de Sant Joan, és un poble situat sobre un monticle d'uns 500 metres d'altitud, que domina una vasta planícia. El nom d'Horta pot ésser una antiga deformació de Forta, qui sap si perquè era una plaça forta, qui sap si perquè l'àbsida de la seva església era particularment reforçada, com encara podem comprovar.
Per anar a Horta, Picasso i Pallarès agafaren, de primer, el tren fins a Tortosa, on els esperava, a l'estació mateix, el germà gran de Pallarès, Josep, amb un mul equipat amb una sàrria, per posar-hi les maletes i els altres embalums. Després d'una pausa, potser per deixar descansar l'animal i comprar encara algunes menuderies, emprengueren el camí. El trajecte de Tortosa a Horta és d'uns 40 quilòmetres, i els tres amics anaven muntant el mul una estona cada u. Travessaren el poblat de Ferreries (raval de Tortosa, a l'altra riba de l'Ebre) i després els pobles de Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta i Prat de Comte.
Segons Pallarès, a qui devem aquestes precisions, només es quedaren al poble uns quants dies, primer descansant, després anant al convent de Sant Salvador, situat al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, de forma ostensiblement cònica. En aquell temps, aquest convent era encara habitat i hi feien processons i pelegrinatges. Un dels pocs quadres que coneixem d'aquesta primera estada de Picasso a Horta és, precisament, la descripció d'una d'aquestes processons. No sabem si fou pintat allí o si fou pintat immediatament després, a casa de Pallarès, sobre un apunt pres del natural.
Picasso i Pallarès s'aventuraren, durant els primers dies, fins a dalt de tot de la muntanya de Santa Bàrbara, on hi ha una cova. Potser fou aquí on els entraren les ànsies de soledat i de comunió amb la naturalesa. El cert és que decidiren, al cap de pocs dies, d'internar-se pels Ports. I cal usar el mot internar-se perquè els Ports del Maestrat és una regió frondosíssima i selvàtica on encara avui fa basarda d'aventurar-se.
PALAU I FABRE, Josep (2006). "Picasso i els seus amics catalans". Barcelona: Galaxia Gutenberg, p. 37-38.
Gairebé no l’escoltem, el que importa és que ja estem encarrilats, i abans d’enfilar-nos torrent amunt la tranquil·litat recuperada ens permet contemplar, a la nostra esquerra, la muntanya de Santa Bàrbara, cònica, punxeguda, de vessants esquerps; la travessarem a força alçada.
A la falda s'allarga l'antic convent franciscà de la Mare de Déu dels Àngels, que molts en diuen de Sant Salvador. De la muntanya de Santa Bàrbara també en diuen de Sant Salvador. L’arribada d’aquest miracler, que havia nascut a Santa Coloma de Farners, a Horta de Sant Joan a mitjans del segle XVI va deixar una marca molt forta. Abans d’incorporar-se el nom d'Horta, Salvador Pladevall ja devia ser un personatge fora del corrent, perquè l’antic sabater convertit en religiós va avalotar Tortosa amb unes guaricions considerades miraculoses. Quan la gent que perseguia la seva intercessió es feia massa nombrosa, els seus superiors el traslladaven a un altre convent. Així va arribar a Horta el 1547 i s'hi va estar dotze anys.
Hi ha qui diu que el van enviar al convent dels Àngels, a Horta, perquè estava —i està— apartat del poble, i passaria més inadvertit, però el fet és que Salvador va continuar fent miracles i rebent malalts i fidels. Quan el van treure d'Horta va anar a parar a Reus, a Madrid i a Barcelona on la Inquisició el va processar pels seus miracles. Però la Inquisició no devia ser gaire lúcida, perquè amb els anys l'Església el va canonitzar.
Si encara fos en aquest convent, jo demanaria ara a Sant Salvador d'Horta que fes desaparèixer les pedres d’aquest camí, que de fet no és un camí sinó un torrent absolutament salvatge, i on el pedruscall és ben poc amable amb les plantes dels peus. Però em conformo amb un miracle més modest: que el camí arribi a dalt.
ESPINÀS, Josep M. (1989). "A peu per la Terra Alta". Barcelona: Edicions la Campana, p. 138-139.
Autors: Josep M. ESPINÀS , Josep PALAU i FABRE , Joan PERUCHO
Àmbits: Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Imatge del Convent de Sant Salvador, Horta de Sant Joan (Terra Alta) 1988. Autor: Teresa Tosas i Jordà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació