Torre del Fang II

Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Tipus de patrimoni: Masia
Municipi secundari: Sant Martí de Provençals
La Torre del Fang situada en l’antic municipi de Sant Martí de Provençals del Pla de Barcelona en la confluència dels carrer del Clot, 228-264 i del d’Espronceda, 296, és un edifici en origen dedicat a l'ús residencial i el conreu, fruit de moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant. Si bé la configuració actual és del segle XVIII, amb la característica galeria a solà formant un àtic en el cos principal, algunes parts de la construcció, així com elements decoratius, es remunten al segle XV i XVI, en particular les nombroses finestres, tant les del simple perfil lobulat com aquelles més ornamentades amb parelles de caps fent de permòdols. Un segle més tard es va afegir el volum del costat nord, que dóna al carrer d'Espronceda, que es va realitzar amb murs de maçoneria lligada amb morter de fang.
Per la vigília dels Jochs Florals de la primavera vinent farà vint anys que jo atravessí per primera vegada aquexa hermosa plana barcelonina tan oberta y diferenta de la de Vich, d’hont acabava de sortir, com un pollet de l’ou. ¡Quina impressió'm feren aquexos camps, no se si diga jardins, que verts y florits s’escalonaven, des de la mar al Guinardó, enquadrats per les blaves ones y la montanya y per sos dos altres respectables vehins, lo Besòs y Barcelona; aquexes masíes que's tornaven barris, que's tornaven pobles, inflats pel vent de la civilisació, que bufa sempre més fort, de la banda de ponent!

Vegí les portes de vostra antiga i hermosa esglesia parroquial adornades ab les ferradures del cavall de sant Martí; vegi'l el Palau dels Comtes de Provença, per mal nom la Torre del Fanch, amb ses finestres gòtiques, interessants y belles encara que mitj espatllades; ab ses dues palmeres que li fan costat, una a cada banda de portal, aconhortantla de l’oblit dels hòmens y de la mudança del temps. A mitjdía vegí, y també per primera vegada, les serenes ones del Mediterrà, a ponent una altra mar, mes d’onades blanques, que anava pujant, pujant, amenaçant abrigar abans de gayre tot aqueix plà ab una marejada d’edificis: y podeu pensar si me’n diríen de coses una y altra.
VERDAGUER, Jacint (1946). “Discurs llegit en lo certamen catalanista de Sant Martí de Provençals lo dia 11 de Novembre de 1886” A: Obres completes de Jacinto Verdaguer. 2a ed. Barcelona : Editorial Selecta, p. 1344
Bon xich més enllá de aquell edifici y á la meteixa má, si bé més separat del carril, se ostenta en poétich conjunt lo que la tradició vol que haja sigut palau dels Comtes de Provensa y s' anomena avuy Torre del Fanch.

D. Víctor Balaguer, en un itinerari publicat l' any 1857, diu sobre aixó lo que transcrich á continuació:

«Suposan alguns, referintse á la tradició, no á la historia,que viudo l' Comte de Barcelona D. Ramon Berenguer III lo gran de sa segona esposa D.ª Almodis, que havía succehit en lo tálam nupcial deIs Comtes de Barcelona á D.ª María, filia de D Rodrigo Diaz de Vivar, lo Cid campeador, contragué matrimoni en terceras nupcias ab D.ª Dolsa, filla y hereva deIs Comtes de Provensa. S' efectuá la boda lo día 3 de Febrer de 1112. Sembla que l' Comte, desitjant mostrarse hospitalari y galan ab los principals senyors de Provensa que havían acompanyat á sa esposa, los hi concedí algunas terras deis voltants ele Barcelona, senyalántloshi y cedíntlos entre altras las que estavan junt á una capella de Sant Martí.»

Al comensar la invasió napoleónica, á principis de aquest sigle, un brigadier francés tenía establert son quartel general en la Torre del Fanch y es fama que una nit, per una ele las finestras que donan á la montanya hi entrá una bala de cano disparada desde lo Guinardó per los catalans, la qua!, després de tornbar pel' tena la llurnanera que havía servit pera fer blanch, passá entre lo esmentat brigadier y la taula en que s' apoyava y de rebot escarbotá un revoltó que, segons se diu, encara s' conserva en lo meteix estat.

Nota del redactor d'aquest document:
Amb referència al text i a la seva interpretació gramatical, es recorda que aquest document és una còpia literal de l'original redactat pel seu autor al segle XVIII.
ALSINA CLOS, Simon (1885). “1ª i 2ª Excursió col·lectiva á Sant Martí de Provençals”. Butlletí mensual de l’Associació d’Excursions Catalana, vol. VII Barcelona, pp. 143-145.
Autors: Simon ALSINA i CLOS, Jacint VERDAGUER
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Imatge de les restes de la Torre del Fang, Sant Martí (Barcelona) 2017. Autor: Mercedes García
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació