Amfiteatre

Municipi: Tarragona
Comarca: Tarragonès
Tipus de patrimoni: Amfiteatre romà
Categoria: Altres
Categoria secundària: BCIN i Patrimoni de la Humanitat (UNESCO)
Josep Maria Casas de Muller fou un humanista tarragoní que es dedicà tant a la ciència com a les arts. Durant la seva trajectòria, escriví nombrosos volums de versos i poesia, molts dels quals el van fer guanyar diversos premis als Jocs Florals. Aquests versos, van ser dedicats a l’Amfiteatre de Tàrraco, construcció d’època romana on tradicionalment se celebraven els combats de gladiadors. Fou edificat a la part sud de la ciutat, fora del recinte envoltat per la muralla, prop de la vora del mar. El conjunt fou nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000. Actualment, es trova gestionat pel Museu d’Història de Tarragona.
Oh la buidada calavera
d’una beutat que ja va ser,
immens present d’un temps enrera
i d’un poder que ja no és re.

Calma i quietud de cementiri,
grandesa llunya del passat,
rosa sagnanta de martiri,
orgia impura de pecat.

Com la groguenca calavera
d’una beutat erma i severa
com una tomba s’esdevé.

I per damunt dels desconhort
de la gran runa el sol fulgura
mostrant enllà d’allò que és mort
el triomf de tot el que perdura.
CASAS DE MULLER, Josep M.
L’amfiteatre romà. Les ruïnes més contemplades de tot Tarragona. Les que, malgrat el triomfalisme amb què els contribuents som bombardejats, només han estat objecte de minsa restauració. Cert que hom hi ha fet obra de neteja i extracció de terres, però no és menys cert que hi ha molt per fer, i que la presència indiscriminada de visitants, la manca de vigilància concreta, els jocs dels infants i el fàcil accés des de les ruïnes a la via fèrria i a la platja determinen un perill constant per al monument.
És obra de bones proporcions, però no és tan gran com els altres que, a Occident, han estat conservats: el Colosseu, els de Tunísia, els de Nimes i Arles, que tenen més de cent metres de corda.
De l’amfiteatre de Tarragona es conserven les graderies nord, sud, i ponent, en part consolidades. Per la banda de llevant, l’enderroc i l’aprofitament per a d’altres edificis ha esta absolut: hom veu, entre les restes dels subsòl, el temple romànic erigit pels templers, sobre l’església visigòtica dedicada a Sant Fructuós, primer bisbe de Tarragona i, per tant, primer metropolità de Catalunya, fou martiritzat en aquesta mateixa arena l’any 259, en unió dels seus dos diaques. Prudenci, el poeta cristià de l’occident imperial ho diu:
Tu tribus gemis diadema pulchrum
offers Christo, genitrix piorum
Tarraco
VALLVERDÚ, Josep [fotografies Ton SIRERA] (1974). Catalunya Visió 10. Tarragonès/ Baix Camp/ Baix Penedès. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Autors: Josep M. CASAS DE MULLER, Josep VALLVERDÚ
Àmbits: Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Vista de les ruïnes de l’Amfitatre i de l’església de Santa Maria del Miracle. Tarragona (Tarragonès). Autor: Josep Giribet. Fons Calaix, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació