Castell de l'Albiol

Municipi: L'Albiol
Comarca: Baix Camp
Tipus de patrimoni: Castell
Categoria: bcin
Josep Iglésies (1902-1986) fou un historiador, geògraf i escriptor. Com a investigador de la població, publicà diferents fogatges i censos de totes les èpoques, juntament amb treballs sobre geografia i història de l’agricultura a les àrees de conreu de Conca de Barberà, Terra Alta i Tarragona. També fou un destacat escriptor i narrador de costums, com es pot comprovar tant a “La terra d’en Gallarí” com en obres narratives posteriors. En aquestes línies, l’autor fa referència a les ruïnes del que fou l’antic Castell de l’Albiol (Baix Camp), fortalesa d’estil romànic de la qual es tenen notícies a la documentació des del segle XI, que fou enderrocada l’any 1654 després de la Guerra dels Segadors. Actualment, es troba en ruïnes.
A gregal, el puig de l’Albiol s’enlaira majestuós entre la vall d’Aram i la de La Selva. L’esguard es detura en les ruïnes del castell. Les muntanyes irregulars pugen i davallen seguint el contorn del turó. Sota les muralles, les botges baixen fins arran de les cases; vers ponent, segueixen la serreta i acaben vora el collet de pas d’una vall a l’altra. […]
El castell de l’Albiol, de lluny estant, crida l’esguard amb la seva silueta. D’aprop no val per altra cosa que pel panorama que domina. Hom hi ascendeix des de la minúscula vila per un mal i curt camí corbat com una cua de porc. El pa de roca abalmat, on reposa el castell, es té damunt del sender. Les muralles mig caigudes mostren el primer regle d’espitlleres. Contornegen el pas de la roca i fan una volta rodona damunt les esquerdes. Al capdamunt del turó resten tres massisses parets d’una torre quadrada i, a l’entorn, altres enderrocs d’allò que havia de constituir el segon cos de fortificació. Entre aquest i les muralles, avui, hi ha un petit prat on dominen unes flors grogues. Entre els amuntegaments de rocs clapejats arrelen alzines i boixos.
La vista damunt les dues valls que presideix el castell és la cosa més admirable. Per la banda de la barrancada d’Aram, s’estén fins a la lluentor de les aigües del riu Glorieta, les quals mirallegen dins la taca ufana de l’arbreda del mas de Barberà. En encarar-se amb la vall de La Selva, el cor s’eixampla davant la visió de l’enorme petxina nacarada del Camp.
IGLÉSIES, Josep (1932). "La terra d'en Gallarí". Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, p. 207-208.
La petita vila de Prenafeta es troba al peu de la muntanya d’en Jordà o de Sant Jordi, que es redreça amb una cinglera aguda al cim, semblant el bec d’una àguila. Damunt de la vileta. coronant un penyal enasprat, hi ha unes parets estantisses, les quals són l’únic que resta d’un castell medieval. Hom anomena Castell dels Moros aquests enderrocs.
En una afrau, entre el penyal que sosté el castell caigut i el cogulló d’en Jordà, hi ha unes altres ruïnes, al mig de les quals sobresurt la nau d’una esglesiola. Correspon al primitiu nucli de població, nascut a redós de les muralles del castell i origen de la Prenafeta que, ara, és assentada en terra plana. La imaginació del poble assegura que el poblat primitiu s’anomenava Vilafreda.
IGLÉSIES, Josep (1932). "La terra d'en Gallarí". Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, p. 75.
Autors: Josep IGLÉSIES
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge
Vista de les reste de la torre del Castell. L’Albiol (Baix Camp) 1962. Autor: Pere Català i Roca. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (http://invarquit.cultura.gencat.cat)
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació