El castell, la mesquita i l'església de Siurana

Municipi: Cornudella de Montsant
Comarca: Priorat
Tipus de patrimoni: Castell
Categoria: bcin
Ramon Amigó i Anglès (1925-2011) fou un escriptor i professor de català. Nascut a Reus, va ser president de l’Associació Excursionista de la ciutat, de l’Associació d’Estudis Reusencs i del Centre de Lectura; també fou vicepresident de la Fundació Catalana d’Onomàstica i membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1994. Autor destacat pels seus estudis sobre toponímia, va publicar l’any 1998 “Siurana de Prades. La terra i la gent”, obra a la qual pertanyen aquestes línies. L’escrit fa referència al Castell de Siurana, una fortalesa medieval d’estil romànic situada dins el terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat. La data de la seva construcció és desconeguda; probablement, però, fou edificat en època islàmica.
L’ordre de col·locació de les paraules en aquest títol deu correspondre cronològicament a l’ordre d’aparició en el territori de Siurana de les edificacions que aquestes paraules designes: primer el castell, després la mesquita i, finalment, l’església. Si no fos que s’hagués de donar per vàlida una consideració que farem una mica més enllà, que faria passar l’església davant de la mesquita.
Ja de bon principi, el castell devia ésser allà on encara se’n conserven uns quants residus: a l’istme que connecta La península roquera amb la muntanya de Prades. Però els bons observadors sospiten —i sens dubte que ho veuen clar— que aquests residus no corresponen al castell que hi havia bastit la gent de la mitja lluna, quan hi va arribar, probablement cap a l’últim terç del segle IX, si es parteix de l’afirmació que fan «e haurem aquells tenguts del dia que Siurana fo presa, doscent hytanta quatre anys» quan firmen el document dels termenals del valiat, el 1154. O potser els sarraïns, de moment, van trobar que no tenien necessitat de cap castell i no el van edificar fins bastant més tard, fins que no van veure que s’acostava el perill de l’embranzida catalana i que se’ls podia acabar de viure despreocupadament, i va ésser llavors, segurament quan ja s’era cap al final del segle XI, que es van posar a fortificar-se, a protegir-se contra uns adversaris que veien venir i que temien. Els bons observadors recelen que aquells residus que s’han trobat corresponen a un castell nou, construït pels reconqueridors catalans, guiats pel signe de la creu, al cap d’algun temps d’haver-se ensenyorit de la plaça. El van construir allà on hi havia hagut el dels fidels d’Al·là, que, al seu moment, es devien limitar a rehabilitar les runes que hi devien trobar d’un castell d’abans, perquè l’indret per a l’emplaçament d’una defensa havia d’haver abellit sens dubte a qualsevol estadant anterior, de qualsevol cultura o religió que hagués estat.
AMIGÓ I ANGLÈS, Ramon (1998). "Siurana de Prades. La terra i la gent". Barcelona: Fundació Vives i Casajuana, p. 47.
Autors: Ramon AMIGÓ i ANGLÈS
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Restes del castell de Siurana. 1996. Autor: Josep Santesmases i Ollé
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació