El Mèdol

Municipi: Tarragona
Comarca: Tarragonès
Tipus de patrimoni: Pedrera
Joan Antònio i Guàrdias (1890-1967) fou un escriptor i poeta noucentista nascut a Tarragona, ciutat a la que dedicà els seus versos. Precisament sobre la ciutat, escriví cinc llibres de poesia: “A flor de llavi” (1948), “Sonets tarragonins” (1951), “Tres poemes de la devoció tarragonina” (1953), “Viatgera amb mi” (1957) i “Oda nova a Tarragona i altres poemes” (1965). Aquestes línies, que pertanyen a la seva segona publicació, fan referència a la Pedrera romana del Mèdol. Aquesta, de la pedrera, situada a pocs quilòmetres de la ciutat, es va extraure la pedra calcària per a la construcció dels edificis de l’antiga ciutat de Tàrraco.
Ets ferida sagnant o copa d’or?
Copa d’or, on el verd s’acaramulla,
Harmonia vivent de pedra i fulla
que entra pels ulls i s’encomana al cor.

Pedra que per ser pedra mai no mor.
Pins i xiprers que el gebre no despulla.
Perennitat immòbil de l’agulla
que presideix, indemne, aquest tresor

Copa de sol, materna exuberància
de frondes, de remors i de fragància.
magrana que el robins han escampat.

Encara en el seu pit de noble dama
més d’un joiell contempla com s’inflama,
sortit de tu, l’altívola ciutat.
GUÀRDIAS, Joan Antoni (1951). "Sonets tarragonins". Tarragona: Obradors de Francesc Sugrañes, p. 57.
He llegit als diaris que la pedrera del Mèdol havia estat comprada per una entitat privada. Molts tarragonins joves no saben gran cosa respecte al Mèdol; tanmateix, per als passats constituïa una realitat tarragonina cordial, banal i quotidiana. Hom hi anava caminant, en excursió culta, i hom havia celebrat a dintre, és a dir, a l’excavació treballada pels romans per tal de disposar de pedra per als monuments de la Tarraco cesària, concerts de música clàssica. Pau Casals hi havia interpretat, fa quaranta anys, el seu millor repertori. Cal tenir present que dins l’enorme forat llavorat a la pedra, modernament alguns patricis havien assajat d’arrelar-hi diferents menes d’arbre, i assolit de creat d’aquesta manera un nucli de vegetació amb alguna cosa de feréstec jardí anglès, isolat i silenciós, suggeridor i civilitzat. Em sembla natural que els tarragonins d’ara desitgin de saber qui és que acaba de compra el Mèdol, amb quina finalitat, i quins mitjans podran aplicar-s’hi, a partir d’ara, per trobar-li una destinació digna, de manera que qualsevol ciutadà pugui aprofitar-se de la bellesa d’un indret del qual és veritable propietari.
BAIXERAS, Josep A. (2014). "Cròniques radiofòniques". Valls: Cossetània Edicions, p. 348-349.
Autors: Joan ANTÒNIO i GUÀRDIAS, Josep A. BAIXERAS
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història, Àmbit 5: Les ruïnes com a símbol de la terra
Pedrera romana del Mèdol, amb l’agulla. (Tarragona). 2016. Autor: Josep Santesmases i Ollé
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació