Avinganya

Municipi: Seròs
Comarca: Segrià
Tipus de patrimoni: Monestir
Categoria: Altres
Categoria secundària: Bé Inventariat
Aquesta ressenya sobre una ruta excursionista per les terres de Seròs, Granja d’Escarp i el Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d’Avinganya va ser redactada per Mossèn Ferran Esteve, vicari d’Aitoma, l’any 1910. Publicada al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, en ella es realitzà una descripció de la façana i el campanar del monestir medieval situat al sud de la vila de Seròs, a la comarca del Segrià. Des de principis del segle XIX, fou abandonat i saquejat. Finalment, les restes van ser restaurades a la dècada dels vuitanta del segle passat i és visitable en l’actualitat.
Mes avallet se divisa ja perfectament lo Convent. Un campanar quadrat, acabat ab prosaica balaustrada, encara ben conservat, sobressortint y enalyrantse per sobre dels deme´s cossos del edifici, sembla un guarda gegantí que vetlla eternament una tomba sagrada ahon jauen oblidats y inconeguts una munió de datos y pormenors no despreciables de la nostra Historia relígiosa, política, y artística; més oblidats y inconeguts tal vegada de lo que ells mereixen.
Ens atancem. La portalada barroca que dona ingrés á la Iglesia es una cosa rebregada y antiestètica. Volta á la clau y entrém. Som á Avingnaya. [...]
ESTEVE, Ferran (1910). “Excursió á Serós, Avinganya y Granja d’Escarp”. Lleida: Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda, núms. 4-6, p. 18-35.
Avinganya, prop de Serós. No es tracta de cap poble, sinó d’un antic convent, que el senyor d’Aitona permeté que fos edificat en terres seves que, a tal finalitat, cedí a Sant Joan de Mata. És una edificació començada al segle XII en temps del rei Pere el Gran.
Hi residien monges trinitàries, i hi foren enterrades infantes reials.
De membres de l’orde trinitari n’hi hagué fins a l’exclaustració de 1835. El monestir, invisible en la foto, car queia a l’altre costat de l’església, posseïa grans propietats, exonerades amb la desamortització.
Com és costum en aquests casos, el procés de descomposició d’aquest convent de trinitaris descalços de la Mare de Déu dels Àngels d’Avinganya està ja molt avançat. En podeu veure les escasses restes que romanen en peu a 5 quilòmetres de Serós, aigües avall del Segre.
VALLVERDÚ, Josep [fotografies Ton SIRERA] (1968). Catalunya Visió. La Segarra / el Segrià / la Noguera / la Llitera / el Baix Cinca. Barcelona: Editorial Tàber
Autors: Ferran ESTEVE , Josep VALLVERDÚ
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge
Imatge del Convent de Nostra Senyora dels Àngels d’Avinganya. Seròs (Segrià). 2007. Autor: www.monestirs.cat, www.monestirs.cat/monst/segria/si29avin.htm
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació