Sitja del Castell de Miravet

Municipi: Miravet
Comarca: Ribera d'Ebre
Tipus de patrimoni: Sitja del castell
Categoria: bcin
És un castell de construcció àrab datada del segle IX. Va ser aixecada sobre un turó, tocant l'Ebre, des d'on domina Miravet. El castell va ser un dels últims reductes de l'Islam a Catalunya fins que l'any 1153 va ser ocupat per Ramon Berenguer IV, qui li va donar l'Orde del Temple i el va ampliar entre els segles XII i XIII. Aquest nou conjunt es va convertir en un dels exponents de l'arquitectura romànica de l'Orde del Temple a tot Occident. Durant l'any 1307 i 1308, patí un setge per part de Jaume II on l'Orde del Temple va ser eliminada i el Castell de Miravet va passar a mans dels hospitalers, que van ser amos i senyors de la fortalesa durant més de quatre segles fins que va ser desamortitzat per Mendizábal l'any 1835. El fragment de l’obra “Anjub. Cròniques d'un bandoler” (publicada l'any 2000) d’Andreu Font i Carranza ens descriu la sitja on van empresonar el personatge de la novel·la.
Diumenge 28 d'octubre de 1832

Ara que han passat los anys i també me trobo tancat, mossèn Joan, i encara que sé segura l'hora de la meua mort, penso que este calabós de Ca la Vila d'Ascó és com un palau, comparat amb aquella sitja del castell de Miravet. No se pot imaginar l'esgarrifós que és saber-se oblidat, abandonat de tothom dins d'una masmorra. Però allí dins tenia l'amic Jaumet i Ricard i xerràvem molt, pels descosits, en canvi aquí me trobo sol i només tinc lo consol del llibre de la Ilíada, que, de tant en tant, quan me s'adormen los dits de tant fer anar la ploma, me serveix de distracció i me renova les ganes de continuar escrivint.
A la sitja de Miravet pensava moltes vegades en lo meu estimat ruquet Cullerot i me preguntava molt sovint on pararia, si encara era viu o si potser ja feia mesos que havia mort, però el que me sabia més greu era que l'haguessin sacrificat per fer bullir l'olla. Allò m'encenia la sang i me posava a córrer per les galeries fins que acabava rebentat. I en els somnis d'aquelles nits escoltava el brunzit dels tàvecs i me despertava sobresaltat.
Durant uns mesos, amb lo Ricard de la Freixeda mos vam encaparrar a buscar algun lloc on poder excavar una galeria per poder sortir. L'home mos va dir que a la primeria de quedar-se tancat a la sitja, un dia va descobrir una marca rodona en una de les parets. Vam buscar-la pertot arreu. Acabàvem amb les mans i els dits semats de tant palpar la pedra i Ricard plorava de desesperació, dubtava d'ell mateix i mos deia que probablement ho havia somiat i no li vam donar més importància, per què allí dins, mossèn Joan, lo somni i la vetlla se confonien com l'aigua i la terra que de tant remoure se transforma en tèrbola. Totes les galeries estaven excavades a la roca viva i no hi havia cap escletxa ni cap marca. Semblava que haguessin aprofitat una cova natural, una balma dins la roca per fer-la servir com a sitja.
CARRANZA I FONT, Andreu (2000). "Anjub. Confessions d'un bandoler". Barcelona: Edicions 62, p. 230-231)
Autors: Andreu CARRANZA
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Catell de Miravet. 2014. Autor: Josep Santesmases i Ollé
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació