Pas de la Casa

Municipi: Encamp
Comarca: Andorra
Tipus de patrimoni: Paisatge modificat per la mà de l'home
Municipi secundari: Pas de la Casa
Pas de la Casa és un poble de la parròquia d’Encamp (Principat d’Andorra) situat a 2.091 m d'altitud, que s’estén a l’est de la parròquia, a la vessant atlàntica. El poble és un enclavament comercial i turístic desenvolupat a partir de la dècada del 1940, que s’emplaça vora del riu del Pas de la Casa. És peu de pistes de l’estació d’esquí de Pas de la Casa-Grau Roig. La comarca limita amb les comarques d’Engaït, els Colells, Envalira i el Maià i, a l’est, amb el riu Arièja i amb la comuna de Porta (Arièja). Formada majorment per prats alpins i roquissars, comprèn les encontrades de costa Rodona, el Bullidor, la solana del Pas de la Casa i les Abelletes. A les parts més altes, el port d’Envalira (2.408 m alt) i el coll Blanc (2.528 m alt) tanquen per l’oest la serra de partió fronterera.
Em cobreixo de resignació. Es diria que els pals de telèfon, uns rere uns altres, marcant els pas de l’Home en la terra, ens donen una fraternitat impensable, adquirint ànima, acompanyant-nos en el mateix destí, combregant amb nosaltres en el fred misteri de la terra solitària i brava. Potser el meu propi silenci hagi estimulat, finalment, el guia taciturn. A cap d’una estona murmura:
-Som a la frontera d’Andorra...
Miro cap a totes bandes i sols trobo alpines solituds. Ni caseta duanera, ni caseta de la policia. Davant meu, la majestat de les muntanyes no acusa cap presència humana. Ningú no em talla el camí. El passaport és un document inútil. A Andorra s’hi entra amb tota llibertat, com es devia entrar al Paradís... […]
FERREIRA DE CASTRO, J. M. (2008). "Petits mons i velles civilitzacions. Andorra, 1929. Andorra: Ministeri d'Afers Exteriors.
Potser caldrà aclarir que el territori del Pas de la Casa pertany a la Parròquia d’Encamp i que el reguerot que neix a l’estany de Font Negra i, tot serpentejant, voreja les construccions del poble és l’Arieja, que fa de frontera. Una banda és Andorra i l’altra França, del Comú de Porta (Pirineus Orientals). Aquesta frontera no constitueix cap barrera infranquejable. Ha estat objecte de moltes alegries i origen de moltes felicitats. Gent que es trobava perseguida, quan passava aquest regueró –diem-ne riu-, que no presenta cap obstacle difícil en el seu gual, en sentir que els seus peus trepitjaven terra lliure, sentia com un sospir de tranquil·litat s’escapava dels seus pulmons i experimentava, àdhuc físicament, la sensació d’alliberament d’un esclavatge anorreador. […]
L’Administració francesa s’adonà d’aquesta mena de metamorfosi socioeconòmica en aquell lloc fronterer que s’anava animant. I va creure oportú i necessari establir-hi la duana, com en qualsevol lloc fronterer on es registra tràfic de persones i de mercaderies.
BRUGAT I MARTÍ, Jaume (1986). "El Pas de la Casa. Història d'un poble sense història". Figueres: Gràfiques Pujol, p. 12-18.
Aquest primer telesquí es troba al Pas de la Casa. Abans els francesos quan arribaven al Pas de la Casa tenien la sensació d’arribar a un país com devia ésser als seus primers temps Texas. Barraques, alguna parada amb quatre ampolles d’aiguardent, tot plegat semblava com si ens haguéssim de trobar davant d’un d’aquells buscadors de petroli que veiem al cinema, en els films de lladres i serenos. Ara, a poc a poc, tot va canviant. Hi ha hotels confortables amb bons llits i bona taula. M’ha dit que al Pas de la Casa actualment es poden rebre prop de mil persones sense que aquestes hagin de sofrir gens ni mica els inconvenients d’això que anomenen la gentada. [...]
FONTBERNAT I VERDAGUER, J. (1986). "Glossari Andorrà". Barcelona: Tallers de Clavé, p. 129-130.
Autors: Jaume BRUGAT i MARTÍ, José María FERREIRA DE CASTRO, Josep FONTBERNAT i VERDAGER
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Imatge de el Pas de la Casa, Encamp (Andorra) 2015. Autor: Desconegut.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació