Cal Sabater

Municipi: Vila-rodona
Comarca: Alt Camp
Tipus de patrimoni: Antiga botiga
Vila-rodona és una població de 1.260 habitants (2014) de la comarca de l’Alt Camp situada al peu del riu Gaià, en la part mitjana de la seva conca, a 260 metres d’altitud. El nucli antic de la població s’estructurà a partir de carrers que ascendien cap a la part alta del castell des del carrer Major, que articulava de nord a sud la travessia de la població. El carrer Major era el carrer de les botigues, actualment gairebé totes han tancat, coincidint amb el desplaçament de bona part de la població vers l’eixample crescut sobretot al sud de la part antiga. L’antiga botiga del cal Sabater situada al carrer Major, on a la mort del darrer sabater, Ramon Busquets, que arreglava sabates, tot va quedar com ho havia deixat, com si el temps no hagués passat. A la façana encara s’endevina pintat el nom de «El Siglo». La seva filla Genoveva hi continua vivint. Josep M. Espinàs en el seu viatge A peu per l’Alt Camp i la Isabel, companya de viatge, van quedar captivats de l’antiga botiga.
Carrer enllà la Isabel i jo fem un descobriment: una botiga. Quina botiga. I quina dona la que veiem a dins, asseguda en una cadira.
Ens atrevim a entrar-hi, saludem la dona. La Isabel justifica la nostra intromissió:
—Feia temps que no havia vista una botiga tan bonica.
Quan diu «bonica» vol dir amb caràcter; modesta, intacta des de no se sap quan. Bonica, sí. És un local estret, al fons hi ha una senzilla escala que porta a mig pis més amunt. Una petita botiga on no s’hi ven res. Un taulell d’uns quants pams, amb unes balances vellíssimes al damunt, de ferro.
—Jo ja no he pogut arreglar res —diu la dona, i no és que s’excusi, simplement exposa una fatalitat.
Les parets estan pintades d’un blau popular; el mateix blau de fa molts anys.
—Jo hi he nascut, aquí. L’avi feia sabates a mà. Posava les tapetes amb dos o tres clauets. I això —i assenyala unes petites peces matàl·liques— es posava a les sabates perquè no es fessin malbé els cantons.
—I aquesta màquina de cosir … —diu la Isabel. És de museu.
—Me’n donen molt, si. Ja passen aquestos, com en diuen, aquestos que volen mobles i coses així…
Nosaltres només volem respirar una estona l’aire de la botigueta blava, on ara hi entra un raig de sol de tarda, i a contrallum sembla que volin espurnes de temps, aquí dins. Seiem en dues cadires.
—I aquestes eines … n’assenyalo dues que hi ha a l’aparador; que només fa tres pams.
—Sí —diu la dona— potser encara hi ha una mica d’eines, aquí, tres o quatre. Tot ho fèiem a mà. Ara diuen que tot són màquines, les enxufen i …
Li pregunto el seu nom.
—Genoveva Busquets. De Genoveva no n’hi ha cap, al poble. Com que ara ja no es posen aquesta mena de noms que semblen tan raros …
—I què fa, ara?
Sempre asseguda a la cadira, una mica de sol li arriba a la falda, la Genoveva contesta…
—Rumio.
Sento un petit estremiment. Aquí dins ara tot és silenci, immobilitat. Em decideixo:
—I és bo, això de rumiar?
—No gaire —diu—. Però tinc veïnes, i amigues.
ESPINÀS, Josep M. (2007). "A peu per l’Alt Camp". Barcelona: Edicions La Campana, p. 172-174.
Autors: Josep M. ESPINÀS
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Cal Sabater. Vila-rodona. 21.12. 2016. Autor: Josep Santesmases i Ollé
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació