Capella del Crist dels segadors

Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Tipus de patrimoni: Església
Les restes d’aquesta capella, de les quals només se'n conserva l’estructura amb les parets i un arc, estan a tocar de l’actual parròquia de Sant Andreu de Palomar. D’aquí, el 1640, els segadors van agafar el Sant Crist que hi havia dins i el van portar com ensenya cap a Barcelona, on es va iniciar la revolta que fou un dels detonants de la Guerra dels Segadors (1640-59). Quan es va construir la nova església en la dècada dels 50 del s. XIX, es decidí conservar aquesta capella. El 1909, durant els fets de la Setmana Tràgica, l'església fou cremada i la capella va quedar també molt afectada. El Sant Crist es va cremar i només en en va quedar una petita part que va desaparèixer els primers dies de la Guerra Civil (1936-39).
S’aixecava l’església al costat de l’antic fossar, tot en els terrenys dits antigament del Camp de la Creu. Els terrenys que ocupats per la rectoria se’n deien d’en Fraixons, propietat de Santa Maria del Mar, i ocupats per la Plaça Vella, que també se’n deia de l’Església i ara d’Orfila, n’era propietària la Parròquia de Sant Andreu, hi havia dues sitges i s’hi batia blat.

Deien la gent senzilla que l’edifici era fet dels “moros”. Era bastant fosc, de regular cabuda i baix de volta. De les dues terceres parts, l’anterior, que comprenia l’altar del Sagrament i la façana, presentava el tipus més modern, essent ample i bonic en comparança a les dues parts posteriors, segons un contemporani que el descriví en part. Rebé noves adicions i eixamples.

En el portal de l’entrada, que donava a la Plaça Vella, s’hi llegia la data 1632 (dit portal, després de la construcció de la nova església l’adossaren per a sortida lateral d’aquesta).
[...]
L’església antiga, per un estil que l’actual, estava col·locada a l’extrem de la Plaça mirant la façana a ponent, amb el fossar davant, i prop del Rec Comtal que passa pel darrera.

Església actual de Sant Andreu, la part antiga:
S’enderrocà el campanar i l’Església Vella, breçol del poble i record sagnant de la Revolució de les Quintes. Es derrocà, costant molt de treball, fent-se ús de barrinades per a lograr-ho. L’església s’anà utilitzant encara pel culte, fins que es trobà en condicions la que es construïa.

Avui com a record sols queda una part del lloc de l’altar del Sagrament que, si bé més antiga que l’actual, és, però, bon xic més moderna que la església primitiva, a la qual hi fou addicionada.
CLAPÉS I CORBERA, Joan (1984). "Fulles històriques de St. Andreu de Palomar". La parròquia II, Volum I Prev. II. St. Andreu de Palomar: Grup d’Andreuencs, pp. 29,30,31 i 39.
Aquest Sant Crist, de primer estava en l’antic altar romànic del Sagrament, el qual, en ple barroquisme es substituí per un d’aquell estil, amb quatre columnes salomòniques recarregades de raïms i pàmpols, espigues i angelets de formes atrevides o gests enrevenxinats, jocs de cornises, a nostre entendre, de més bon gust que les columnes i que tot el restant de l’altar, en els plans del qual hi dominaven caparrons d’àngels, rexinxolaments de fulles i ornaments exagerats i cairuts, les més de les vegades. Al centre, dalt el cim de l’última cornisa, com a rematament, hi havia una combinació feta d’un Sant Crist, una custòdia i un feix de blat i corbella o volant al peu, com emblema o al·legoria del fet històric que el Sant Crist dels Segadors representava. Hi havien dos sagraris, el de l’exposició i el de la reserva del Sagrament. Aquell tenia quatre columnes barroques, que es pot dir que eren una miniatura de l’altar. Més amunt hi havia el cambril amb el Sant Crist dels Segadors i uns relleus de la Verge i de Sant Joan, els creiem més antics que l’altar encara, i uns salamons de ferro petits per tot ornament del cambril o cambra santa, com en deia la gent del poble. S’hi anava per dues escales, a banda o banda, per pujar l’un, i baixar l’altra. Avui encara existeixen a l’altar reformades amb posterioritat. Aquest altar i la històrica imatge del Sant Crist dels Segadors que s’hi venerava, foren incendiades per la Setmana Tràgica (juliol 1909), si bé les columnes molt abans foren exposades al Museu parroquial.
CLAPÉS I CORBERA, Joan (1984). "Fulles històriques de St. Andreu de Palomar. IV Intervenció en les guerres i les lluites". Vol II. St. Andreu de Palomar: Grup d’Andreuencs.
L’altar del Santíssim Sagrament quasi sempre és el de més llarga història. A Sant Andreu s’establia en 1798 la confraria del Sant Crist dels Segadors i Minerva, la qual es reorganitzà en 1830, essent administradors D. Salvi Aragall, Francesc Pujol, Jaume Gelabert i Josep Soldevila, Clavari. En el llibre antic referent a ses costums s’hi llegeix: “que si se mort un confrare l’anirà a buscar aia portadors ab cuatra hachas y si se mor algú de devoció no s’a de fer res, sinó ferli un aniversari, y si se mort un albat de cap confraria se li portarà cuatre siris a casa seba pera los portados y ansen a lisglesia si posaràn als dits cuatre siris junt aplos quatra Candeleros y si posara el domas al altar”. També cuida aquesta confraria de la celebració de les Quaranta Hores; devoció que fou originada a Itàlia en 1556, a Barcelona en 1584. El Pare Andreu Estany, carmelita, fill de Sant Andreu de Palomar, fou que fundà la Parròquia. Altrament, volem advertit que formava part integrant de la seva capella, més antiga que la confraria, l’històric Sant Crist dels Segadors, d’un valor històric inapreciable, exposat a l’adoració pública fins la Setmana Tràgica. En temps del Comte duc d’Olivares els andreuencs i els segadors es revolucionaren contra el malvat Virrei, i sortiren fora de la població al crit de guerra portant al davant el venerat Sant Crist i es dirigiren a Barcelona per apoderar-se del Comte. A aquest Sant Crist hi havia tal veneració que, quan es feien pregàries, per festes o per pluges, sempre es feia ús d’ell en les processons.
CLAPÉS I CORBERA, Joan (1984). "Fulles històriques de St. Andreu de Palomar. La Parròquia II". Vol. I. St. Andreu de Palomar: Grup d’Andreuencs.
Autors: Joan CLAPÉS i CORBERA
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Restes de la Capella dels Segadors. St. Andreu de Palomar. Autor: Xavier de la Cruz.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació