Siurana

Municipi: Cornudella de Montsant
Comarca: Priorat
Tipus de patrimoni: Ruïnes castell
Categoria: bcin
Siurana es troba a l'extrem est de la Serra de Prades, a 737m. d'altitud sobre el nivell del mar, sobre una cinglera de roca calcària que domina les valls del riu Siurana i de Cornudella. Des de l'any 1942 forma part del municipi de Cornudella de Montsant. El lloc l'any 1961 va ser declarat paratge pintoresc i el 1995, Bé Cultural d'Interès Nacional amb la categoria de conjunt històric. L’església parroquial de Santa Maria és un edifici romànic dels segles XII-XIII. El terme medieval de Siurana arribava a Escornalbou, Mont-roig del Camp, Pradell de la Teixeta, Vimbodí i l’Espluga de Francolí Les condicions naturals del roquer foren aprofitades per l’estratègia militar, i després de la caiguda de Tortosa resistí a Siurana un valí àrab, anomenat als documents cristians Almira Almemoniz, fins el 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellet. Una sèrie de llegendes tardanes, com la del salt de la Reina Mora, es fan ressò d’aquest domini àrab tardà.
Siurana és un dels exemples més típics d’aquells nius d’àliga arrelats en cims inassequibles, que foren els castell dels temps durs del feudalisme naixent. Això li féu donar el seu renom d’encimbellada; vista de baix estant, realment ho sembla, però en ésser a dalt hom s’adona que no és cert: per tots els punts cardinals té muntanyes que la sobrepugen bona cosa. És alta i tancada alhora, amb un tancament que no s’assembla a cap altre, perquè per la banda que els seus espadats formen proa té una d’aquelles vistes magnífiques que la nostra terra ofereix sovint a la contemplació. […]
El reialme de Siurana sobrevisqué damunt uns anys a la reconquesta del Principat. Els nius d’àliga solen tenir l’inconvenient que són vividors, i llurs habitants, per sostenir-s’hi, es veuen forçats a emprendre el vol i abatre’s sobre les terres llevadores de recapte. Això feia el reietó de Siurana amb la seva gent, fins que el comte-rei resolgué d’acabar amb el flagell. Voltada pel darrere, Siurana resultà inhabitable i, tot i les seves defenses, caigué i morí.
En recórrer les ruïnes actuals, hom s’adona que, malgrat les seves estretors, era bastant major que molts dels castells de l’època; era gairebé una ciutat, amb tots els additaments i les dependències d’un palau i d’una plaça forta. Quan hagué caigut i la moreria ja en fou foragitada, volgué encara sobreviure, però el temps l’anà aterrant, perquè ja havia esdevingut inútil.
MASPONS I ANGLASELL, Francesc (2003). "Records d’excursió". Valls: Cossetània Edicions, p. 46-47.
Autors: Francesc MASPONS i ANGLASELL
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
Castell de Siurana, Cornudella de Montsant (Priorat 2007). Autor: Jordi Contijoch Boada. Dipòsit Digital del Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya)
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació