Poble de Siurana

Municipi: Cornudella de Montsant
Comarca: Priorat
Tipus de patrimoni: Cases tancades
Categoria: bcin
Siurana es troba a l'extrem est de la Serra de Prades, a 737m. d'altitud sobre el nivell del mar, sobre una cinglera de roca calcària que domina les valls del riu Siurana i de Cornudella. Des de l'any 1942 forma part del municipi de Cornudella de Montsant. El lloc l'any 1961 va ser declarat paratge pintoresc i el 1995, Bé Cultural d'Interès Nacional amb la categoria de conjunt històric. L’església parroquial de Santa Maria és un edifici romànic dels segles XII-XIII. El terme medieval de Siurana arribava a Escornalbou, Mont-roig del Camp, Pradell de la Teixeta, Vimbodí i l’Espluga de Francolí Les condicions naturals del roquer foren aprofitades per l’estratègia militar, i després de la caiguda de Tortosa resistí a Siurana un valí àrab, anomenat als documents cristians Almira Almemoniz, fins al 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellet. Una sèrie de llegendes tardanes, com la del salt de la Reina Mora, es fan ressò d’aquest domini àrab tardà.
Des d’aleshores la nostra llengua ressona dalt de Siurana, entre les soledats. Han passat prop de vuit segles, i ara una temença ens fibla el pit. Vindrà dia que els mots de la parla s’apagaran en aquesta brava altura històrica? Siurana es despobla de pressa. Allà baix hi ha Cornudella, que li pren la gent. La gran majoria de les cases de Siurana són buides, tancades, mortes. Fa vint anys que els habitants passaven de cent, i ara amb prou feines arriben a trenta. Només hi ha vuit o nou cases habitades. Pels carrerons trobem uns infants morosos que guaiten la vall amb ulls de desig.
Ni que quedés tota sola entre soledats, Siurana no deixaria d’ésser la sobirana d’aquesta rodalia. Però no quedarà sola mentre visqui el bon rector, l’admirable rector de Siurana, al qual aquesta altura ha encomanat l’heroisme. Ell viu content i optimista amb els seus trenta feligresos, i somia amb un gran esdevenidor per a Siurana. Us en parla amb una gran fe, amb la mateixa fe que té per les coses del cel. Ens conta que els pobles de la comarca menyspreen Siurana avui que la veuen pobra i minvant, i ja no hi pugen, com en altres temps, en llarguíssima processó de pregàries per la pluja. És tan alta, Siurana! Els homes de poca fe troben que el seu camí és massa costerut i pedregós. Oh, i tan sol·lícita que és, la petita Mare de Déus de Siurana! De trenta-sis vegades que s’han fet pregàries, ens diu el senyor rector amb xifres precises, trenta-cinc ha plogut, i l’única vegada que no va ploure es va salvar, tanmateix la collita…
ROVIRA I VIRGILI, Antoni (2000). "Teatre de la Natura. Teatre de la Ciutat". Barcelona: ECSA, pp. 48-49.
Autors: Antoni ROVIRA I VIRGILI
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Vista d’un dels carrers i de les cases de Siurana. Cornudella de Montsant (Priorat) 1983. Autor: Albert Aymà Aubeyzon. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació