Font de la Gruta

Municipi: Montblanc
Comarca: Conca de Barbera
Tipus de patrimoni: Font
Categoria: bcil
Font històrica que forma part del patrimoni oral de Montblanc. Durant els darrers anys s’ha abandonat. Situada al bell mig del barranc de la Pasquala, va ser molt concorreguda en temps passats. En períodes molt secs brolla per la base, dins d’un gran sot que han format les aigües que cauen del barranc que hi ha sobre la font. En períodes plujosos aquest forat esdevé un petit estany, ja que l’aigua brolla del sostre i les parets de la “gruta”.
En la nostra infantesa, hi havia una font que ens tenia el cor robat: la Gruta. Després de caminar una hora llarga, baixaves per un caminet tot eixerit i trobaves la més deliciosa de les fonts, amb arbreda exuberant, molsa a desdir i diminutes plantes aquàtiques. Llavors n’eren propietaris “els Mateuets”, uns germans solters i amb poca família que, no sabent a qui posar amor, el posaven a les fonts; en tenien dues: la Gruta, i la de la Mare de Déu, moderna la darrera, acarada al sol, oberta i amb intervenció del ciment, material que acostuma d’espatllar les coses quan són veritables. Amb la mort dels Mateuets, que les vetllaven nit i dia, una ensulsiada deixava l’indret intransitable. I vet aquí com la font de la Gruta i els propietaris desapareixien d’un plegat, fosos en una mateixa abraçada. Història trista, car el lloc era d’encanteri. Mai no hi entrava el sol. A l’estiu, en arribar-hi, després d’haver pujat per un camí dels que fan drecera, que solen ésser els pitjors, et calia posar-te la roba per a no refredar-te. Els Mateuets, quan parlaven, no se’ls sentia del coll de la camisa. Feien bé, que en aquell indret només la font tenia la paraula.
POBLET I GUARRO, Josep M. (1961). "La Conca de Barberà". Barcelona: Editorial Selecta.
Per anar a la Font de la Gruta cal sortir pel Portal de Sant Jordi, tot dret en direcció a les muntanyes. A cosa d’un quart llarg es deixa a la dreta un camí ben marcat, i al baixar al barranc, cal seguir l’ample camí de la dreta, que remunta la vessant del mateix indret d’una vall, fins arribar a la raconada. Total mitja hora llarga.
Hi ha un altre camí.
El camí segueix per entre una vegetació tan espessa, que repetides vegades cobreix el pas. La Font de la Gruta era amagada en un recés ombrívol i d’atapeïda vegetació. Actualment el propietari ha tingut la mala pensada de deixar aquest lloc sense res de verd, despullant-lo de son bell aspecte pintoresc.
Des de la Gruta, i remuntant-se mig quart envers ponent, i entre conreus es troba la Font de la Mare de Déu, convertida en font de jardí modern, amb pretensions monumentals. L’aigua d’aquestes fonts brolla amb abundància, molt beneficiosa pels conreus.
PALAU I DUCET, Antoni (1931). "Guia de Montblanc". Barcelona: Oficina Romana.
Autors: Antoni PALAU i DULCET , Josep M. POBLET i GUARRO
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge, Àmbit 4: La memòria de la vida social
Fotografia postal de la Font de la Gruta de Montblanc. Autor: Thomas de Barcelona. Museu Arxiu de Montblanc i comarca
La Font de la Gruta (abril de 2013). Autor: Josep Pau Jàvega
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació