Castell de Sant Martí de Centelles

Municipi: Sant Martí de Centelles
Comarca: Osona
Tipus de patrimoni: Castell
Categoria: bcin
Antic castell anomenat «de Sant Esteve» fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles). Actualment es troba en estat enrunat, a 855 m d'altitud, en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
El castell de Centelles

Quan el viatjant que es dirigeix a Vic pel carril de Sant Joan de les Abadesses ha deixat ja enrere Aiguafreda, remuntant el Congost, i presentant-se-li ampla planúria, s’atansa a la portelleta i esguarda el fons, veu un antic i ruïnós castell enlairat dalt d’espadada penya, el qual més sembla un niu abandonat d’aligots que habitació i fortalesa de l’Edat Mitjana.
Si passeu per la seva ombra, saludeu-lo: és el castell de Centelles.
Ningú no el veu que no resti sorprès; i, a l’obirar-lo, causa ja superstició, ja malencolia, ja admiració o estranyesa, però mai, mai indiferència; i és que tothom hi veu molt d’extraordinari, i, sense saber el perquè, la mirada s’hi atura i el cor gosa contemplar-lo.
El seu atractiu és la seva major lloança.
Les ruïnes d’un castell, amb la seva capritxosa forma i boirosa silueta, són sempre un punt interessant en el paisatge, una línia que es destaca sobre el fons amb severa originalitat, la part animada de l’assumpte, puix la seva mateixa solitud l’anima amb els seus records i llegendes, és el detall del conjunt en què la vista, després d’haver recorregut massa per massa, efecte per efecte, s’hi atura extasiada, detinguda per la imaginació que la idealitza, deixant-ne bona i guardadora memòria de la impressió que causa.
Jo, per la meva part, us confesso que no he passat mai per davant del castell de Centelles, que en tant que el tren, marxant, el deixa veure al lluny, no tingui la vista fixa en les seves muralles, m’encanti el seu fantàstic aspecte i la imaginació se m’ennuvoli d’estranyes imatges i de pensaments tristos.
RUSIÑOL, Santiago (1976). Obres completes : Segon volum. Proses, Impressions, Records, Epistolari. Barcelona: Selecta, p. 271.
-I encara com vos hi esteu aquí? -Com que som tan pobres, no podíem pagar l'arrendament enlloc. Lo majordom del comte de Centelles nos va dir que si volíem venir a habitar lo castell nos hi deixaria estar sens pagar res, solsament que tinguéssem compte que no hi vingués ningú a acabar-lo de malmetre. Si no fos això, ja podeu dir que no ens hi estaríem. Passem una por, de vegades!
Després de sopar, tractaren de dormir. Aquella nit la passaren com Déu va volguer, mes l'endemà bé fou pitjor. A Centelles, a Tona, a Balenyà i per tots costats hi havia tropes d'en Tessé; lo mateix poblet de Sant Martí n'estava farcit, i plens de ràbia els francesos de trobar les cases deshabitades, hi calaren foc. Del castell pareixia que no se'n recordaven, i ses hostes miraven des de les muralles tots sos moviments, i les pilastres de fum i de flames que aquí i allà es destacaven entre els espessos boscos i amenaçant convertir-ho tot en una immensa foguera.
Passaren lo dia examinant l'antiga fortalesa. Entre tramuntana i ponent hi havia la porta per la que havien entrat; dessota de la porta, i com a una tercera part de la pujada, es veia lo pont que ajunta la muntanya esberlada a sa meitat, al fons de qual barranc mormolaven les cristal·lines aigües d'un torrent que emmirallava corpulents roures, salvats sols de la destral per sa posició perillosa. En lo pati i a la dreta de la porta hi havia la capella dedicada a la Mare de Déu amb un graciós i enlairat campanar. Donant la volta i de cara a migdia, les habitacions de la Paula i una munió de sales i cambres enterament deshabitades que miraven als patis o bé, com les de la Paula, al poble de Sant Martí. A la part de davant hi havia les cambres anomenades del rei moro, la principal de les quals estava tancada per una massissa porta de ferro. A dintre d'ella i adossada a la paret, una escala de caragol pujava dalt d'aquella roca quadrada i de singular grandor a on hi havia la talaia. [...] Descarrega'l
BELL-LLOC, Maria de (1992). Vigatans i botiflers. Barcelona: Barcanova, p. 117.
Donem la volta a la muntanya pujant sempre, passem vorejant un gran precipici des d'on s'obira tot el pla de Vic, i per fi, entre l'arbreda, un camí format d'empedrat desigual i encatifat d'herba que ens condueix a la porta del castell.
Arribats a la porta, ens aturem per contemplar sa severa forma i son caràcter senzill i pur de l'Edat mitjana. Quin conjunt més descuidadament artístic! Sembla que els que la construïren triaren les pedres més severament colorides, que el sol amb sa calor ha anat deixant sos tons més harmoniosos impresos en ses lloses i que les pluges d'hivern, al caure sobre els cantells sortints, hi feren relliscar regalims de color com abocats allí de la paleta més vigorosament colorista.
Rodona i esquerdada s'obre en una molt alta i gruixuda muralla que, il·luminada per darrera pel sol en aquest moment, estén un gran batement per terra; els cantells de les pedres tenen un to blavenc reflectit pel mirall del cel i raigs potents de llum dibuixen brillants les siluetes de les barbacanes que la defensen amb llurs obertes boques i enlairades talaies.
Un escut ple de flors surt en relleu del mig de l'arcada i els daus i lleons en son camp esculturats s'entrellacen amb les arrels de l'heura que l'estreny en ses fibres a l'enfilar-se per la muralla, i penja gronxant-se amb olorosa verdor dalt dels merlets i sageteres formant un dosser que sombreja un fragment d'una gran torre que defensava l'entrada, jaient avui a sos peus convertida en pilots de runa, i que, conservant-se dret encara, s'enlaira guarnit de bardisses, de molsa, de flors i d'entortolligat brancatge.
Dintre el castell s'entreveuen, servint de fons al quadro, munts i més munts de parets caigudes i una rajada de pedres que sortint-ne salten costa avall, simbolitzant que tanta bellesa no pot contenir ja tanta ruïna... Existeixen antics castells que verament sembla que siguin fets per contemplar-los arrunats.
RUSIÑOL, Santiago (1976).Obres completes : Segon volum. Proses, Impressions, Records, Epistolari. Barcelona: Selecta, p. 276.
Autors: Maria de BELL-LLOC
Àmbits: Àmbit 1: En lluita i diàleg amb el paisatge, Àmbit 2: El pes de la història
Panoràmica del Castell de Centelles
Panoràmica del Castell de Centelles
Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Autor: Emili Pellicer
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació