Cartoixa d'Escaladei

Municipi: La Morera de Montsant
Comarca: Priorat
Tipus de patrimoni: Cartoixa
Categoria: bcin
La cartoixa d’Escaladei està ubicada en una vall protegida per la serralada del Montsant. Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell. El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca. El 1228 ja era enllestida la primitiva església romànica i el primitiu claustre amb el cementiri, entorn del qual foren edificades les 12 primitives cel·les. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir. Vers el 1333 s’acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, que sembla que fou en 1324-27 monjo d’Escaladei. Abandonada a partir de l’exclaustració del 1835 i de la subsegüent desamortització, va patir una important degradació. El 1996 fou iniciat un ambiciós pla de restauració del conjunt. La Cartoixa fou oberta al públic el 1998.
Els incendis —més d’un— del segle XIX i l’abandó total durant el segle XX han deixat l’imposant conjunt de les dependències de la Cartoixa en un estat que fa pràcticament inimaginable, no ja la restauració, sinó la conservació de tot el que en resta. Venuda a un conjunt de particulars, hom pot pensar que acabarà essent enderrocada i reduïda a terra de conreu.
VALLVERDÚ, Josep; SIRERA, Ton (1968). "Catalunya Visió, 4. Urgell/les Garrigues/Conca de Barberà/Priorat/Alt Camp". Barcelona: Editorial Tàber.
Avui de la mongia no queda re. Tot es ruïna, miseria i solitut. Sols resta encara dreta, més a punt de caure, la fatxada de l’esglesia, que era fins on tenien pas les dones que visitaven el monastir.
Allí ni l’istoriador, ni l’artista, ni·l poeta, poden trobar re. Aquell convent ple d’obres d’art, de riqueses, de feus, de censals; aquells monjos que, començant per caritats, tingueren cases d’ostalatge a Barcelona, Lleida, Reus, Tarragona i Tortosa; que eren amos de tot el terme de Torrevivera, de Puigvert i Castelldonesens; que tenien granges amb molta aigua o orts entre Sans i les Corts; al terme de Valls i en altres punts, i eren senyors del poble de la Morera; an els qui·l rei D. Joan II el Justicier i D. Ramon Berenguer I, comte de Prades, van omplir de privilegis i distincions; a qui l’emperador Carles V va assenyalar seixanta ducats d’almoina tots els anys, per a que resessin per ell i sa descendencia; i an als quals Felip III, de trista memoria, va confirmar tots els privilegis que ja tenien, que eren molts, interessant-se per ells; han passat ja a la istoria. Varen acabar llur gloria: ja no es la seva aquella terra, aquell país; ja no visita llur església ·l rei Martí I, ni·l tetric Felip II trepitja aquelles lloses de marbre que resonaven baix sos peus. Felip IV fou l’ultim monarca que•ls ompli de distincions; els reis de la casa de Borbó no s’interessaren per ells.

XLII
Les oracions s’acabaren, els ermitans s’han extingit, les campanes no ressonen en aquells desert., ni ·ls pelegrins truquen a sa porta: tot, tot ha desaparegut. Scala-Dei es un munt de ruïnes. Tot el seu poder ha mort per no tornar mai més. Caigué, com Ciurana, amb tot el seu poder i esplendent civilisació. Són ecatombes de l’istoria; evolucions de la societat; secrets de Déu, que hem d’acatar i respectar els omes.
GRAS I ELIAS, Francesc (1910). "D’Escornalbou a Scala-Dei". Barcelona: Tip. L'Avenç, p. 71-73.
Sense els moviments eremítics i monàstics a recer del Montsant, i sense la posterior fundació de la cartoixa, la comarca, malgrat les seves afinitats geogràfiques i de tot tipus, avui seria completament diferent. La cartoixa, a més a més de donar nom amb el seu priorat a les terres veïnes, hi portà la seva influència decisiva en molts aspectes.
Els monjos foren els principals promotors del cultiu de la vinya, aquesta vinya, productora de vins exquisits, que amb el temps arribaria a ser sinònim de Priorat.
Però no es beneficià únicament el cultiu de la terra. La Cartoixa irradià cultura i progrés, i fins i tot m’atreveixo a dir, contràriament al que s’ha suposat moltes vegades, que fou creadora de riquesa. Els pobles de la seva rodalia demostraren sempre més prosperitat que els sotmesos a altres sistemes feudals. Bé és veritat que quan pensem en el senyoriu dels vells monestirs quelcom es rebel·la en el nostre interior.
Ens agradaria més de poder recordar els cartoixans en l’aspecte només de la seva vida d’austeritat i penitència, deslligats de la resta del món. Però si fem una anàlisi sincera, veurem que, en definitiva, fora dels dominis monàstics les injustícies eren molt més grans, i fins i tot després de la destrucció dels convents i de la desamortització, abolit ja el feudalisme, aquestes injustícies no minvaren quan no es multiplicaren.
Avui una visita a les pedres venerable que encara resten en peu, és motiu de profundes reflexions. Estreny el cor de pensar que només amb 150 anys ha desaparegut, gairebé totalment una obra de més de sis segles. El 1835 era incendiat el monestir i robats tots els objectes de valor que s’hi trobaven; no obstant a primeries del nostre segle encara s’aguantaven les parets de la majoria de cel·les i dependències. Després la incúria i l’egoisme ha acabat de desfer el poc que havia deixat el vandalisme de grups incontrolats. Les nobles pedres han estat trossejades fins i tot per engravar carreteres.
ASENS, Joan (1981). "Guia del Priorat". Tarragona: Edicions de la Llibreria de la Rambla, p. 117-118.
Autors: Joan ASENS , Francesc GRAS i ELIAS , Josep VALLVERDÚ
Àmbits: Àmbit 2: El pes de la història
La Cartoixa d'Escaladei (2015). Autor: Dani Masdeu
Entrada principal de la cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant, el Priorat). Autor: Josep Giribet. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació