Comiols

Municipi: Artesa de Segre
Comarca: Noguera
Tipus de patrimoni: Despoblat
Categoria: bcilandbcin
Poble abandonat del municipi d’Artesa de Segre (fins al 1966, del d’Anya), a la Noguera, situat en un serrat, al vessant meridional de la serra de Comiols, al port de la Serra que dóna entrada al Pallars Jussà, sobre la carretera que va d'Artesa de Segre a Tremp. Està situat a banda i banda d’un promontori rocós i allargassat. En un dels extrems hi ha l'església i en l'altre s'alça el castell; entremig s’estenen les ruïnes de les cases del poble medieval. L’església romànica de Sant Romà forma part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols. La finalitat del castell era, a més de controlar el poble i el seu terme, vigilar el pas del coll de Comiols i establir una relació amb els castells de la plana del Segre començant pel de Montmagastre.
Un cop iniciat el trajecte per la pista, llavors sí, un rètol anuncia: «Ruïnes del poble de Comiols.» Primera sorpresa. Comiols no és només un accident geogràfic sinó que va existir com a nucli habitat. […]
Quan fa una mitja hora que caminem, i a la banda de la vall s'aprecia una borda, es fan presents les ruïnes de Comiols damunt d'una base de conglomerats. Unes parets sense teulat, una torre escapçada, ampla i de base rodona, més parets descobertades i, a l'extrem de tot, l'església. […] Però avui som a tocar del nostre objectiu i busquem accés entre matolls i pedres, a sota del parament de ruïnes de la torre, on, ofrena viva, una renglera de lliris blaus creixen sorpresos. […]
Com que hem sortit aproximadament al mig, no gaire lluny de la torre, triem el nord com a punt de partida i enfilem entre les ruïnes per dirigir-nos-hi. Un nen apareix davant la nostra vista. Sobta aquesta presència enmig del silenci que sembla accentuar-se amb la xafogor. De cop, un altre nen un xic més gran i, de seguida, un home jove, una dona. No esperes trobar ningú en un lloc com aquest, però, el que podria ser una família de vacances, encara menys. Interessant lliçó per a aquests jovenets. Ens saludem mentre nosaltres recorrem un vial estret en sentit invers. Avancem cap a l'extrem nord, fins a la primera ruïna on s'endevina una casa pretèrita. La biga que fa de llinda s'ha encorbat cap a baix, tant de temps ha sostingut, que sembla fer-ho d'esma. Damunt seu, efectivament, un tros xic de paret dibuixa una finestreta, però no queda ni traça del teulat. Retrocedim per l'espai escàs entre ruïnes. En una altra casa sense sostre, d'entrada lliure, es pot contemplar un panorama de pedra, matolls i bigues caigudes com les parts d'un escenari per compartir. No em sé imaginar les cambres dins d'aquest edifici de proporcions ínfimes. Uns passos enllà, enfilada en una paret, una heura amorosa escanya la pedra. A dins, els esbarzers, una figuera nana, la muda mirada dels rocs damunt tot.
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, pp. 14-17.
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Castell de Comiols, al nord del nucli d’Artesa, en el despoblat de Comiols. Artesa del Segre (Noguera) 2011. Autor: PMRMaeyaert. LoCloud, Europeana Collections.
Ermita de Sant Romà a Comiols, al nord del nucli d’Artesa. Artesa del Segre (Noguera) 2011. Autor: PMRMaeyaert. LoCloud, Europeana Collections
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació