Hipòdrom de Can Tunis

Municipi: Barcelona
Comarca: Barcelonès
Tipus de patrimoni: Hipòdrom
Categoria: Altres
Categoria secundària: other
Construït per la Societat per al Foment de la Cria Cavallar, unida a una companyia francesa, es va inaugurar el 1883. Disposava d'una tribuna coberta per a 2.500 espectadors. S'hi arribava per la carretera de la Mare de Déu de Port, o amb el tramvia de Can Tunis que sortia de la Rambla de Santa Mònica. Va passar diverses èpoques: l’arrencada entre 1883 i 1896, l'abandonament i oblit durant 20 anys, i el retorn de les curses de cavalls (fins al 1932). La proclamació de la República i la politització de la vida pública van reduir l'afició als cavalls i l'hipòdrom va tancar. El 1934 va ser enderrocat.
"Una marinada fresca ho eixorivia tot, apaivagava els ardors del sol, cargolava les grans banderes de la tribuna, feia petar els farbalans dels tenderols, els gallardets de les entrades, les banderoles i flàmules que salpicaven de roig i groc els horitzons de la pista. Del cantó de mar, pel camí de Can Tunis, cotxes i més cotxes, competint en luxe, anaven arribant en llarga i interminable filera. [...] Dames i noies, ricament vestides de colors clars, baixaven d’un salt [...] i de bracet amb els cavallers disfressats de sportsmen amb levites grises amb barrets de copa d’igual color [...] travessaven corrent la dellada pista [...] reunir-se amb el món elegant que ja hi formiguejava. De l’altra banda, del cantó de terra, cada cinc minuts, després d’un bram de locomotora, una gentada de mitjà estament s’empenyia sorollosa per l’ombra perfumada dels fruiters [...] a escalar a corre-cuita la tribuna del públic.
Era l’estrena de l’Hipòdrom. Barcelona, la Barcelona rica, es modernitzava: fos exòtica o no la festa, no volia privar-se d’aquella diversió aristocràtica que dóna to a les grans ciutats del dia. En el Círcol Eqüestre [...] es parlava amb serietat del foment de la cria cavallina, quan ningú no sabia on teníem aquesta riquesa que volíem fomentar, ni menys encara creia ningú en la utilitat de criar cavalls-llagostes que llancen els joqueis per les orelles com no sigui per jugar-nos els diners i distreure amb quelcom de nou l’esperit, mortificat per les tristors de la vida. [...] Un senyor de bon regent, barceloní fins el moll dels ossos, contentíssim de la brillantor que prometia la festa, expressava a sa muller la nosa que li feia allí la nova necròpolis dient, tot compungit, que no entenia com l’empresa de l’Hipòdrom no havia improvisat un bosc que l’amagués de les mirades de l’espectador.
OLLER, Narcís (1980). "La Febre d’or". Barcelona: Edicions 62, pp. 215-217.
Autors: Narcís OLLER
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Públic al Hipòdrom d’Horta (Barcelona). Autor: Desconegut. Arxiu Santesmases-Rabadà
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació