Envall

Municipi: Torre de Cabdella
Comarca: Pallars Jussà
Tipus de patrimoni: Despoblat
Categoria: bcil
Despoblat del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al fons d’una vall tributària, per l’esquerra, del Flamisell. Va pertànyer a la senyoria del monestir de Gerri i fins al 1970 a l’antic terme de la Pobleta de Bellveí. Està situat a llevant de la Pobleta de Bellveí, al fons de la vall del barranc d'Envall, sota i a ponent del Serrat de Ruixou. És a la part baixa del Serrat de la Cabaneta, en una carena emmarcada per l'esmentat barranc d'Envall pel costat sud i pel barranc dels Escasals pel nord. El poble, malgrat l'estat ruïnós en què es troba, mostra molts elements d'un passat important. A part de l'església, una part de les parets conservades presenten un aparell clarament medieval, que porten a endevinar la possibilitat d'un clos que recollís tot el poble al voltant dels dos carrers principals, que confluïen en l'església.
ENVALL

Envall consta com abandonat des del 1984, però després de conèixer el Pau, penso que ell el vetlla des de la Poblet, on viu ja fa bastants anys. Hi té dues cases, a Envall, «però ara tot hi cau». Fa un gest amb el braç, que indica baixada, i afegeix que ell també va cap avall, «i doncs, què hi farem». Potser, anys enrere, confiava recuperar les cases, condicionar-les. Qui sap. El cert és que el Pau avui és àgil i en pot fer uns quants més, d’anys. Em sembla que, mentre ell hi sigui. Envall, el que en queda, serà guardat a distància.[…]
El poble se’ns presenta de sobte, elevat, a la banda esquerra. Se sent l’atmosfera de solitud. Una casa. Dues, tres. Encara els teulats aguanten en part però les portes i finestres són, poc o molt, obertes. En aquest moment penso en el Pau parlant-ne. «Com nosaltres, que anem cap amunt i. en acabat, cap avall… Com jo.» Es consola de la decadència del poble en la seva decadència. […]
Més enllà, després d’un pas estret, ple de brolla, trobem l’església, amb una heura menuda, que sembla només acariciar part de la façana. Un boix sec, emergeix en perpendicular de la paret, se situa sota el rosetó. […]
Obrim el forrellat i un panorama de destrucció ens glaça. Un tarter d’enderrocs: bigues, teules, trossos de paret enguixada, adorns d’altar jeuen en total promiscuïtat. Estanyament, resta força sencera la paret interior rere l’altar. Té un treball en guix: dues columnes amb capitell corinti, un arc de mig punt amb adorns vegetals. I més detalls. Els extrems laterals estaven pintats, potser en un estadi anterior. Es conserva part d’un altar lateral. Hi ha la pintura d ‘un sant o santa, amb túnica blava. Unes escales, a la dreta de l’entrada, pujaven al pis, des d’on devien oir missa o cantar. Es conserven les dues baranes de fusta, un xic motllurada. També resta oberta la porta del que devia ser la sagristia.
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 103-104.
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Poble d'Envall a la vall Fosca, municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) 2014. Autor: Xavier Garcia. Ajuntament de la Torre de Capdella, Vall Fosca.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació