Reguard

Municipi: Senterada
Comarca: Pallars Jussà
Tipus de patrimoni: Poble gairebé despoblat
Reguard és un poble del terme municipal de Senterada, a la comarca del Pallars Jussà. Està situat uns 2,5 km. al sud-sud-est en línia recta del cap de municipi, a llevant de la carretera N-260 i del Flamisell. El poble de Lluçà és molt a prop i al nord de Reguard. Vers el 1900, Ceferí Rocafort situa a Reguard 19 edificis, amb 39 habitants. El 1981 Reguard tenia 6 habitants i el 2005, 5. L'església de Reguard està dedicada a sant Feliu, i és sufragània de Santa Maria de Gràcia de Senterada.
REGUARD

Aviat, quan ja som a tocar, arriba la resposta. Unes veus ens reben sense saber-ho i en una de les primeres cases del poble trobem una parella jove feinejant. Ell va nu de cintura en amunt i té terra al voltant del coll; fa l’afecte que la feina a què s’enfronta no és pas polida. Ella sembla una nena gran. Amb ells trenem una conversa sobre el poble, la seva mort i l’inici de la resurrecció, representada per ells, al costat de l’únic habitant de l’actual Reguard.
Però anem a poc a poc. El poble tenia unes quaranta cases, el número apareix damunt d’un dels edificis en ruïnes que es pot trobar. Hi havia viscut unes cent quaranta persones, la majoria de les quals van marxar a Senterada i a la Pobla. Cap al 1970 hi havia set habitants; cinc, als anys vuitanta. Fa uns tres anys va morir l’únic autòcton, un cabrer. I des de fa deu anys un home ha triat Reguard per viure-hi i s’hi arreglat una casa. El jove ens diu que, gràcies al cabrer, que apletava en dos espai el seu ramat, els carrers del poble eren transitables fins fa poc. […]
La porta, que havia d’estar tancada segons el nostre informador, resta oberta. Hi ha un cordill a terra a tocar del llindar. En entrar a l’espai reduït, que resumeix una petita nau, em criden l’atenció els brots que han nascut a terra. L’altar té quatre columnetes i un sant de guix. Es troba cobert amb estovalles apedaçades de fil bast, que sostenen l’adorn de flors artificials i un faristol rudimentari, de fusta. La part conservada de l’interior està pintada amb l’antic blauet. Hi ha sagristia darrere de l’altar. És minúscula, però encara posseeix un alçador de fusta amb dos graons i dues cadiretes de boga. […]
A fora de l’església, una porta dóna a un recinte envaït per l’herba; impossible de passar-hi. Devia tractar-se del cementiri. Unes flors de plàstic oblidades així semblen indicar-ho. […]
Qui sap què penses passejant per un poble així. Se t’encreuen les preguntes amb les bigues caigudes.
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 64-66
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Fotografia de Miquel Embodas Farriols. 1 de juliol de 2000
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació