El Mesull

Municipi: Sarroca de Bellera
Comarca: Pallars Jussà
Tipus de patrimoni: Despoblat
El Mesull és un poble ribagorçà del terme municipal de Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà. Fins al 1972, però, formava part de l'antic terme de Benés, de l'Alta Ribagorça. Es troba a la part central del seu antic municipi, i a la nord-oest de l'actual de Sarroca de Bellera, al peu d'un serrat i a prop del barranc de la Coscolla, afluent per la dreta del riu de Manyanet. L'església del Mesull, dedicada a sant Esteve, és sufragània de la de sant Pere de Manyanet. El 1970 tenia 9 habitants, que es van reduir a 4 el 1981. El 2005 hi són censades 6 persones i el 2009, 4.
Una altra característica dels pobles abandonats és que, fins i tot a les persones que hi viuen a prop, no els ocupen paraula. El cert és que el silenci es fa cada cop més dens a mesura que caminem avall, per una pista en bastant bon estat, flanquejada per una verdor exuberant. A la voreta del camí un ocell negre o gris fosc ocupa un clot del marge i s’hi està tot arraulit. L’observem sense saber si podríem fer res per ell. Diríem que està esperant. I si fos un exemplar caigut del niu abans de saber volar? […]
El poble que, des de la pista, era visible, s’ha fos sota el camí frondós. Arribats a una torre nova d’electricitat es torna a veure. Teules rentades damunt de cadàvers de casa. […]
Abans d’accedir-hi, el poble queda tot recollit, sabem que no hi ha ningú. Sembla que la solitud fa fum i senyala el lloc on està instal•lada.
Ja hi som. Sento que sóc una pertorbació en aquest espai, encara que darrere meu tot restarà igual excepte les marques dels passos. Som presència que esquinça per uns instants el vel de l’abandó i li provoca ferides, fins que el teixit es restableix.
Els teulats aguanten, però hi ha cases esbucades. Em sacsegen com un crit unes paraules escrites amb tinta vermella sobre la penya de pissarra: «Poble de forasters reboltosos.» Respecto les faltes d’ortografia perquè la imatge no perdi vida. Aquests mots són un estrany crit enmig del silenci. Em suggereixen la possibilitat que les hagi escrit algun autòcton enfront d’una ocupació temporal del poble per forasters. Al costat de les paraules, una barrera irrisòria suggereix una prohibició. Hi ha dos cordills entre dues construccions, una de les quals és la que té el missatge escrit, com evitant el pas. […]
Arribats al lloc on l’ocell s’estava, tornem a trobar-lo. Un xic més enllà n’hi ha un altre. Segurament han caigut del niu i s’estan refent del tràngol. S’hauran d’espavilar aquests dos únics pobladors del Mesull. No hi són forasters i hi tenen vida.
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 81-83.
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 4: La memòria de la vida social
Fotografia de Miquel Embodas Farriols. 8 de juliol de 2000
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació