Pinyana

Municipi: El Pont de Suert
Comarca: Alta Ribagorça
Tipus de patrimoni: Poble gairebé abandonat
Pinyana és un poble al terme municipal del Pont de Suert, pertanyent fins el 1968 del de Viu de Llevata. Està situat a 1 284 m. , al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó, a la comarca de l'Alta Ribagorça. El poble és en un petit pla als peus del roc on estava situat el castell, del qual no en queden a penes restes. Forma una plaça bastant ampla, on destaquen l'església de Sant Gil de Pinyana i Ca de Perutxo, a més de les ruïnes d'un parell de cases més. Des d'aquesta plaça, un carrer costerut s'enfila cap al cap del turó del Castell formant un carrer amb un parell de cases a cada banda, entre les quals destaca Ca de Cília, que és la que està situada més amunt. Encara per damunt hi havia hagut l'església de Sant Pelegrí de Pinyana, actualment en ruïnes, i ja al capdamunt del turó, el Castell de Pinyana.
Les dades informen que Pinyana va quedar abandonat el 1975. Que consta de cinc cases i només dues tenen un ús estacional, que les perspectives de reocupació no són pas bones. No obstant això, es veu que les obres a la casa gran són recents i que és un edifici que impacta, ample, amb un pati, que devia ser era i paller, amb unes boniques arcades. Les teules són molt clares.
Hi ha un silenci absolut. Per aquests motiu pujant cap a la resta de cases, que queden un xic separades i a un nivell més alt, ens sorprèn un ramadet de vaques, set o vuit, que van apareixent amb comptagotes dins d’un reclau que ens les amagava.
En aquest punt hi ha tres cases, conservades molt modestament. L’una amb era i paller, grans. En la del davant veig un balconet que sembla preparat per fer-hi una foto. Té un banquet de fusta rudimentari, un ganxo de ferro, una escampa de bedoll, cinc agulles d’estendre penjades en un filferro que travessa la llargada del balcó a un nivell alt. A més, i sobretot, hi ha un rètol: «Gràcies per conservar la casa.» És tant vulnerable aquesta propietat, i d’altres, resulta tan solitari l’indret que no és estrany el temor a la destrossa. Dubto que el visitant que arriba a Pinyana sigui incivilitzat, però tot és possible. Inspira tendresa aquest balcó. La casa ofereix vistes a una gran era amb una bonica i àmplia balconada de fusta, sota un porxo triangular de teules. Adorna el terra una pilota deixada. A baix, es veuen conilleres d’abans, buides, galliners en forma de casetes. Al costat, l’espai que devia servir de corralina per als porcs.
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 115-116
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Fotografia de Miquel Embodas Farriols. 12 de setembre de 2000
Camí de Pinyana , Pont de Suert (Pallar Jussà) 1920. Autor: Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya.
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació