Aramunt

Municipi: Conca de Dalt
Comarca: Pallars Jussà
Tipus de patrimoni: Poble abandonat
Categoria: bcil
Aramunt és la vila que centrava l'antic terme municipal del mateix nom, integrat el 1969 en el nou terme municipal de Pallars Jussà, format per la unió dels antics municipis d'Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell. Aquest municipi utilitzà aquest nom fins al 1994, quan l'hagué de canviar pel de Conca de Dalt, per tal d'evitar confusions amb la comarca a la qual pertany. Pertany a la comarca del Pallars Jussà. Es tracta de dos nuclis diferenciats: la vila vella, aturonada, actualment abandonada i en ruïnes, i la vila nova, tradicionalment anomenada les Eres. També hi havia hagut la caseria de Sant Miquel, actualment desapareguda sota les aigües de l'embassament de Sant Antoni
Aramunt era un poble gran, emmurallat. Tenia una vuitantena de cases, el seu camí empedrat, una torre de guaita que el Josep sempre ha vist igual que ara, escapçada, i on de petitot havia jugat. Segons el geògraf Gurri i Serra, l’any 1969 hi quedaven dues famílies. […]
Les cases de fora muralla són avui ruïnes. El Josep s’atura al seu davant i ens parla de dues: casa Ramon i casa el Cabaler. Es recorda de fets dramàtics i la seva filla, potser perquè el coneix molt, el fa avançar. En una de les parets mig enrunades hi ha una palometa de la llum i el Josep ens explica un accident que hi va tenir, perquè ell, si calia, reparava el material elèctric. Ens ensenya una cicatriu en una mà, la qual sembla prodigiosament jove. […]
A la vista, una de les portes del poble, la qual a la nit es tancava per evitar ensurts. Però abans de passar-la, ens aturem al safareig de rentar, restaurat; al costat, hi ha el d’aclarir, més xic; també veiem l’abeurador, avui ocupat per una figuera. A la vora hi havia la font. Arribem a la porta i el Josep de Farrús, que és eixorivit i amable, ens explica que, en el cobert que la porta inicia, les dones s’hi aplegaven a cosir buscant l’ombra, davant mateix de l’establiment d’un ferrer. Ara em sembla un espai xic i incòmode, però mentre descrivia l’escena, en els ullets clars del Josep he vist una resplendor molt agradable.[…]
Vet aquí que el cas d’Aramunt, i de tots aquells pobles que han fet doblet, pot tenir un aspecte nou. Fins ara, m’havia quedat ocult. Les cases deixades perden valor i alguns propietaris van comprar-ne unes quantes per treure’n material de construcció, com per exemple baranes. Sang vella en els edificis nous. Amb la qual cosa, la destrucció del poble vell va anar més de pressa.
Anem recorrent alguns números: dos, dinou…, de sobte, una casa ben aterrada. Fins fa vora trenta anys, a Aramunt vell, hi va viure un home tot sol. El Josep ens diu que era de casa Cotura, «després se’n va anar a la Pobla».[…]
BARBAL, Maria (2001). "Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu". Barcelona: Edicions 62, p. 52-55.
Autors: Maria BARBAL
Àmbits: Àmbit 3: El clam silenciós de les pedres
Poble d’Aramunt, Pallars Jussà. 1989. Autor: Josep Pont, Artur Blasco. AthenaPlus, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Ruïnes de l'Església Parroquial de Sant Fructuós d'Aramunt, Pallars Jussà. 1982. Autor: J. Corbella. AthenaPlus, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
All for Joomla All for Webmasters

Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. Més informació